Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El claustre de Sant Pere de Roda està situat a la banda de migdia de l'església, en un pla força més elevat. Presenta una planta lleugerament trapezoïdal i està bastit damunt les restes del claustre primitiu, que fou soterrat per construir-hi l'actual. En l'antic cal destacar que s'hi conserven restes de pintura mural.
El claustre superior, molt refet en dues fases, el 1973 i el 1997, després de les espoliacions sofertes, té les galeries obertes mitjançant dobles parelles de columnes alternades amb pilars massissos. En total hi havia 44 columnes amb els seus capitells decorats i vuit pilars, més els quatre angulars, que són els únics originals. Al mig del pati actual es conserva una peça de marbre tallat en època renaixentista, el brocal d'una cisterna. Serà en aquest espai que ens podrem server d'un text de Josep Pla que documenta el monestir tal i com ell el va veure abandonat i un dels sonets que Montserrat Vayreda va dedicar al conjunt monàstic.
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: Tres guies (Obra completa 30) , 1976
Pàgina: 327
Obra: Tres guies (Obra completa 30) , 1976
Pàgina: 327
El claustre, una de les coses que Piferrer i Pi i Margall van veure en el seu temps, avui no existeix. El monestir és vastíssim: és un laberint de salons abandonats, corredors oblidats, estances i cel·les destrossades i una tal quantitat de construccions que hom acaba per perdre's a les ruïnes. Al monestir hi havia un aquari, el rodejaven exquisits jardins, i les terres de conreu d'administració monacal directa eren molt ben portades. Les robustes muralles que el contenien sobre el penya-segat del sud resten en peu, així com les torres i els escapçats merlets. Al monestir, ja tan destruït i saquejat, hi queda molt poc art, però encara li sobra grandesa. La impressió de poder feudal que es desprèn de la seva contemplació és sempre permanent.
Autor:
Montserrat Vayreda i Trullol
Obra: Entre el temps i l'eternitat , 1955
Pàgina: 32
Obra: Entre el temps i l'eternitat , 1955
Pàgina: 32
Dos sonets al monestir de Sant Pere de Roda
II
Cada porta que he vist enderrocada
m'ha fet tremolar el pols. Sols els ocells
a dintre el monestir cerquen estada
esculturant de nou els capitells.
Segueixo fins a l'ampla portalada
que em duu el desig de traspassar dintells,
com una cella és fina i arquejada
per més que el temps li hagi clavat dardells.
Avanço. Pedra! Avanço. Melangia!
Temple caigut, esvorancs d'harmonia
en l'esvoranc autèntic de la nau.
Cada pedra en oblit allà reposa,
cada abat té el seu llit sota una llosa,
cada claustre desgrana un xic de pau.
Altres indrets de Port de la Selva:
Indrets