Restaurant Tenlí

Això passa un diumenge radiant del mes d'abril...

Autor: Quim Monzó i Gómez
Obra: Vuitanta-sis contes , 2008
Pàgines: 165-167

Això passa un diumenge radiant del mes d'abril, en un restaurant d'un poble situat a la falda d'una muntanya al cim de la qual encara hi ha neu. A l'hora de dinar, amb la majoria de taules encara buides, arriben dues parelles, més a prop dels seixanta que dels cinquanta. Un dels homes entra al menjador llegint amb gran interès un diari esportiu. És evident que vénen sovint al restaurant, perquè saluden la mestressa amb molta confiança, es besen a les galtes i parlen del temps que fa que no s'han vist. «Des d'abans de Setmana Santa!», fingeix sorpendre's una de les dones. Després parlen dels filis. Segons sembla, tots estan bé. Conclosa la conversa, la propietària (sempre somrient) els indica quina taula els ha reservat. És una de rectangular, a una banda del menjador. Una de les dones escull un dels seients a tocar de la paret, i l'altra el que hi ha davant. Els marits, doncs, quedaran també cara a cara però a tocar del passadís.

I aleshores, mentre encara estan drets i es treuen les jaquetes, sense voler una de les dones dóna un cop de màniga a la forquilla, la seva, que cau a terra sense fer soroll perquè, tot i que hi ha poca gent al menjador, el fil musical ho cobreix tot, i a més se senten veus que vénen de la cuina. La caiguda de la forquilla ha passat desapercebuda als altres tres. L'altre matrimoni ara està girat cap a la paret, i contempla un quadro on es veu un camí vorejat de xiprers en un matí groguenc, i el marit de la dona que ha fet caure la forquilla a terra continua concentrat en la lec­tura del diari esportiu.

De manera que, amb un gest ràpid, la dona s'ajup i recull la forquilla. Però, per comptes de deixar-la en un costat de la taula perquè el cambrer l'hi canviï per una altra de neta, agafa la for­quilla del seu marit, la col·loca on era la d'ella, i la que ha recollit de terra la posa a l'esquerra del plat d'ell, al lloc on era la forquilla que ara ella s'ha apropiat. Llavors s'asseu. A continuació s'asseu el seu marit, dóna per acabada la lectura del diari i el doblega.

Els observo fascinat. ¿Per què no ha demanat al cambrer que li canviï la forquilla? Si no li importa que hagi caigut a terra, si no considera inadequat utilitzar-la encara que s'hagi embrutat, ¿per què no l'ha deixada on era, al costat del seu plat?