Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església, situada al centre del poble, a la plaça que va deixar lliure l'antic castell, és d'una nau amb absis semicircular, que presenta decoració de dents de serra i un fris d'arcs cecs. Algunes de les mènsules dels arcs tenen motius en relleu. Té dues portalades, una a ponent, modificada, i l'altra, més destacada, a migdia (coneguda com a Porta Ferrada). En aquesta darrera hi apareixen també relleus molt esquemàtics que representen personatges i fruits. De l'interior cal esmentar l'arc triomfal doble i en degradació, i la coberta ametllada del presbiteri. Sobre la façana de ponent s'eleva un campanar de planta octogonal amb arcades de mig punt, que és un afegitó del segle XVII o XVIII.
Tenint a la vista el temple podem llegir diversos textos que de lluny o de prop s'hi poden relacionar. Els dos primers de la novel·la Climent, de Carles Fages de Climent situats en plenes guerres carlines i protagonitzats pel guerriller Roger de Maçanet i el segon un fragment d'un conte de Quim Monzó lligat a diferents indrets de la vila.
Autor:
Carles Fages de Climent
Obra: Climent , 2009
Pàgines: 112-113
Obra: Climent , 2009
Pàgines: 112-113
Però el veritable heroi d'aquelles jornades havia estat l'estrenu Ramon Roger, de Maçanet de Cabrenys. Ell s'havia lliurat enterament a la temerària empresa, com solia, sense les reserves de fred calculador que havien retingut fins al darrer instant el diputat Climent, el qual, tot i reconèixer la seva inferioritat al guerriller en l'art militar, per ocupar un grau superior en el cos de Nacionals, va haver d'acabdillar la revolta. Roger de Maçanet era el tipus perfecte del guerrer popular, valent, arrauxat, generós, ànima liberal, carn de llegenda. Era l'esperit de l'Empordà enfront de la Garrotxa.
Les seves espesses suredes cobrien una extensa vessant de muntanyes, fins arran mateix de la ratlla de França, sota l'ermitatge de la mare de Déu de les Salines. Aquesta situació afavoria les seves empreses. Formaven en la seva companyia terrassans, boscaters i contrabandistes, als quals, en temps de repòs, havia de permetre que vivotegessin damunt les seves hisendes, devastant-les.
Però què hi feia, si en sonar el corn se li aplegaven al volt com una canilla de mastins? Els senglars que calia atiar eren els carlins i els republicans, els extremistes de cada banda.
Roger tenia tot el prestigi i la suggestió dels grans capitans.
Mentre Olot aplegava entorn de la figura prestigiosa de Savalls capellans d'acció, hereus acabalats com el vell Vayreda, aventurers com Barrancot i facinerosos com Ramon Felip, amb la seva partida de trabucs, Figueres produïa la notable personalitat d'Abdon Terrades, a les ordres del qual feien armes obrers i menestrals, adoctrinats per l'ateisme burgès i pintoresc dels Rubaudonadeu i els Sunyer i Capdevila.
Autor:
Carles Fages de Climent
Obra: Climent , 2009
Pàgina: 128
Obra: Climent , 2009
Pàgina: 128
També malda per a treure els amics de la misèria que "té cara d'heretge" i àdhuc fa caució per alguns. La seva protecció decidida a en Roger de Maçanet li costa llargs diners i disgustos. A la fi és inútil.
El brau Ramon Roger està en desgràcia; els altres amics, els prohoms del partit, es treuen l'heroi del damunt amb excuses. Està arruïnat.
Ha arribat al darrer extrem a què pot arribar un guerrer com ell, ha venut a la fira el seu cavall. Ell que s'havia avesat a fer vida damunt la sella, dormint-hi despert, aprofitant la rara resistència a l'horitzontal del noble quadrúpede!
Climent, que no compta entre els seus defectes la mesquinesa ni la ingratitud, fa ensellar una euga del seu tronc i recorre viles i poblats per a cobrir per subscripció la quantiosa suma dels deutes del seu vell amic, visita els correligionaris i reuneix respectables quantitats. El poble senzill sap de memòria, de la mainada als més vells, l'estrofa que pregona encara la glòria del pobre heroi:
"Els tres homes mes valents,
el primer, en Simonet,
en Maranges de l'Escala,
i en Roger de Maçanet."
Autor:
Quim Monzó i Gómez
Obra: Vuitanta-sis contes , 2008
Pàgina: 539
Obra: Vuitanta-sis contes , 2008
Pàgina: 539
Fa una hora que el mentider compulsiu és a la terrassa, deixant-se escalfar pel sol. És una sensació agradable després d'un hivern fred, però arriba un moment que tant de sol el mareja, es cobreix els ulls amb la mà, s'aixeca de la gandula, entra a casa, es posa la camisa i l'americana i surt al carrer. Mentre travessa l'esplanada, contempla l'automòbil abandonat des de fa dos anys al costat del camp de futbol, ja sense rodes ni portes. ¿Per què no se l'enduen d'una vegada i en fan ferralla? Una garsa vola a tocar del cementiri. Gira a l'esquerra i pren el carrer llarg i costerut.
Passa per davant del bar que hi ha a mig carrer; a punt de deixar-lo enrere, s'atura. Dubta un moment si entrar-hi o no i finalment es decideix: empeny la porta i deixa anar un «bon dia» genèric, que tant serveix per l'amo com pels que juguen a dòmino en una taula. Es recolza a la barra i demana una cervesa. El cambrer l'hi serveix i, inevitablement, li pregunta com va tot. El mentider li contesta que bé i fa un gran glop de cervesa. El bigoti li queda blanc. Per la ràdio, lleugerament mal sintonitzada, se sent una melodia vibrant, puntejada d'expressions que habitualment se solen usar per manifestar dolor. Durant una estona observa la partida de dòmino.
Altres indrets de Maçanet de Cabrenys:
Indrets