Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El castell de Requesens és esmentat ja en documents del comtat d'Empúries del segle XI. Va ser motiu d'enfrontament dels comtes d'aquest amb els del Rosselló. Entre 1893i 1899 va ser totalment reconstruït a l'estil neomedieval pels propietaris d'aleshores, els comtes de Peralada, amb la intenció de convertir-lo en residència d'estiu. L'edifici actual té tres recintes fortificats, amb torres rodones i quadrades, portals, merlets i matacans de gran espectacularitat. Abans de comprar el castell de Púbol, Salvador Dalí festejà infructuosament d'adquirir-lo. El castell, el 1985, va servir de plató per al rodatge de la pel·lícula El Caballero del dragón, de Fernando Colomo. Tenint-lo a la vista o entrant en el seu interior ens podem servir de diverses lectures: un fragment de L'anada a Requesens, de Bonaventura Bassegoda; el cant X del poema de Manuel Pont i Bosch, una relació excursionista de 1882 i del poema que Maria Àngels Anglada va dedicar a l'indret.
Autor:
Ramon-Enric Bassegoda i Amigó
Obra: L'anada a Requesens , 1883
Pàgines: 5-6
Obra: L'anada a Requesens , 1883
Pàgines: 5-6
L'anada a Requesens fragment)
Més tard per reposar de la fadiga
arribarem del pont al peu mateix
i d'un roure asseguts a l'ombra amiga
beurem l'aiga que aquella roca antiga
d'un embolcall ferreny la revesteix.
I enrere deixarem l'alta cinglera
qe mostra l'enrunat Castell feudal
i reprenem camí per la drecera
mirarem com se llança la ribera
des del bell cim d'un espadat penyal.
I a la fi obirarem lo Santuari
enrotllat del boscatge més frondós
i a la gent empenyent-se per entrar-hi
a pregar a la Verge que els ampari
des son trono que vetlla el Puigneulós.
Autor:
Manuel Pont Bosch
Obra: Romeria a Requesens , 1956
Pàgina: s.p.
Obra: Romeria a Requesens , 1956
Pàgina: s.p.
Cant X
Amb solemne processó,
peus cansats, galtes alegres,
i amb un cant tremoladís,
hem entrat a la Capella.
Altre cop, ha alçat el vol
l'amorós cant de la Salve.
La Verge ens mirava a tots.
A tots somreia la Imatge.
Quan li hem fet el petó,
ens ha dit una paraula
i s'ha fos el cansament
i hem sentit un nou coratge.
I li hem obert el cor,
ben humils, plens d'esperança.
I hem restat embadalits
al veure que ens escoltava.
Hem perdut tota la por.
— Senyora, sou nostra Mare!
La nostra ànima, volant,
se li ha posat a la falda!
Autor:
Maria Àngels Anglada i d'Abadal
Obra: Poesia completa , 2000
Pàgina: 102
Obra: Poesia completa , 2000
Pàgina: 102
Tardor a Requesens
Les muntanyes clapades de fràgils ors, de porpres
sumptuoses. Clares veus dels infants
—la Laura, l'Adrià— damunt del clavicèmbal
de l'aigua transparent entre els esqueis i l'ombra
de fecunds castanyers.
Ja ho sé que és una treva,
que els dits llargs de l'hivern tornaran cendra grisa
les fulles dels aurons que trepitja el senglar.
Però ara cacem l'instant, quan el sol del migdia
encén el brancam d'or, i escalfa les petites
mans que es clouen felices damunt castanyes tendres
i esguards adults que es clouen sobre el tendre record.
Altres indrets de Jonquera:
Indrets