Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En qualsevol punt del passeig Dr. Pi i Llusà i abans d'arribar a Sant Martí, tenint a tocar per una banda el mar i, per l'altra, la zona de dunes és indicat llegir el poema que l'arqueòleg i escriptor Joaquim Folch i Torres va dedicar a cantar els encants d'aquests paratges i un passatge d'Ànima de tramuntana, de Núria Esponellà.
Autor:
Joaquim Folch i Torres
Obra: Poesies , 1950
Pàgines: 58-59
Obra: Poesies , 1950
Pàgines: 58-59
El camí d'Empúries
A Joan B. Solervicens
A l'hora del ponent, quan cau el dia,
m'agrada aquest camí.
Acompanya el meu pas la melangia,
que no sé si ja hi era o si ve amb mi.
Al cel, un fris de pins brodat de branques.
Damunt, un quart de lluna i un estel,
i a baix, les dunes blanques,
totes rosades de la llum del cel.
Més enllà de les dunes enrosades,
la mar es va enrosant.
Pel sol ponent daurades,
les ruïnes d'Empúries, rosegades,
se't posen al davant.
El fust trencat d'una columna altiva,
porta en el cim una corona d'or.
Esquiva,
l'ombra rellisca sota el sol que mor.
Un xiprer obscur, davant la posta encesa,
té un halo de ponent en el perfil;
hi ha al cel un esparver que, amb l'ala estesa,
sembla penjat d'un fil.
El silenci s'ajaça
damunt les pedres, i el record antic
passa
i et dóna el Déu vos guard, com un amic.
La mar davant i un lleu bleixar d'onades,
i en el fons del camí,
els quatre fumerols a les teulades
dels focs de Sant Martí.
Autor:
Núria Esponellà i Puiggermanal
Obra: Ànima de tramuntana , 2020
Pàgines: 239-240
Obra: Ànima de tramuntana , 2020
Pàgines: 239-240
Ja és diumenge. S'han trobat al peu de la casa forestal, a tocar del poblet, un indret ara solitari des d'on s'obre la visió a una part de la badia: la platja llarga de sorra fina i l'esquelet pedregós del moll grec; més avall, els roquissars de les Muscleres i, al fons, l'skylíne de cases blanques de l'Escala que es perd en la costa més abrupta fins a Punta Grossa i Montgó, esquitxada d'urbanitzacions emblanquinades. I encara, darrere la primera línia de muntanyes, el cos pelat i imponent del Montgrí.
Han baixat a la platja que queda parapetada rere un espigó llarg. És molt d'hora i només es veuen dos pescadors que han tirat la canya, lluny d'elles.
El mar està tranquil com una bassa d'oli i el sol vermellós encara recorda el moment de l'alba. S'han tret els shorts i les camises i han estès les tovalloles a la sorra. Poc després, abrigades sota un gran mocador estampat amb dibuixos de caixmir, han començat a par1ar. L'Estel l'ha escodrinyada amb ulls brillants, sota el serrell curt i la mitja melena ben raspallada.
Altres indrets de Escala:
Indrets