Mirador de les Coves

Autor: Víctor Català
Obra: Dins Els paisatges de Caterina Albert , 2005
Pàgina: 108

L'enterrar en poblat, diu En Puig i Cadafalch, que és sempre indici de decadència i despoblament i, en efecte, de segur que quan els cristians espargiren, com una capa de sal, les seves sepultures damunt d'Empori, ja aquesta no era Empori, sinó el seu cadavre, la ruïna de si mateixa.

De la indicació somera, a l'engròs, que acabem de fer, de les necròpolis emporitanes, se'n pot traure en conclusió que els grecs i ibèrics utilitzaren el turó de Les Coves, que avença en el mar, i tota la banda de llevant de la coma d'Empori, fins a la llongada mateixa (s'han tret restes humans d'entre els esculls que avui rodeja l'aigua); els romans de la primera època, les capes fondos de la falda i valls ponentines d'aquesta coma; els posteriors tota la part alta o llom de la mateixa, que deixava lliure la ciutat, de poc enllà de les muralles, fins a les darreres estribacions de migdia i tota la segona coma, o coma del Castellet; els llindants amb els cristians primitius i aquests, l'espai comprès avui entre el molí de L'Escala i el barri de Les Corts, i, finalment, els cristians de més ençà, les capes somes de tot lo territori i dels nuclis escampats, com Cinc-Claus, Montanya Rodona, Estany de Poma, el Palau, etc.

L'àrea d'enterraments és, doncs, en total, infinidament més extensa que la de la ciutat pròpiament dita i de tots els petits poblats que, com un cercle de satèl·lits, l'enrondaren per temps.

En distints punts foren, aquestes necròpolis, violades ja en la més remota antiguitat, segons han permès constatar les noves violacions i això prova els forfets i malvestats de que fou víctima la ciutat malaurada en diverses èpoques de la seva història. Malgrat tanta violació, per haver sigut la destrucció menys general i absoluta que la de la ciutat, aquestes necròpolis guarden, a nostre entendre, els mellors tresors d'Empori i els seus més importants secrets; i quan menys, indicis clars i precisos que, com fars resplendents, podran guiar-nos en la foscor, encar avui quasi impenetrable, de la vida i mort d'Empori.

Autor: Núria Esponellà i Puiggermanal
Obra: Quadern d'Empúries , 2000
Pàgina: 36

Vespre a Sant Martí

 

La llum de Sant Martí té la mirada blanca

dels albats que se'n van per l'horitzó dels pins.

Llum angèlica d'or que brilla al planetari

del cel i va per mar a cavall del garbí.

S'enceta arran de platja i es colga a les muralles,

pel xuclador del vespre cristal·litza en la nit.