Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La plaça Major d'Agullana està presidida pel lateral sud de l'església. Documentada d'ençà 1019, presenta un molt bon estat de conservació tant interiorment com exteriorment. És un edifici d'una nau amb volta apuntada i seguida, sense arcs torals i un absis semicircular decorat amb un fris d'arcuacions coronades amb dents de serra, ornamentació que es repeteix en les finestres de l'absis i de la nau. L'única porta del temple és situada al centre del mur lateral de migdia de la nau i està formada per sis arcs en degradació, amb el de l'extrem decorat amb relleus a manera de sardinell i dues columnes de fust llis i prim amb capitells de decoració vegetal per banda. Té un ample campanar de cadireta de dos pisos amb tres arcades l'inferior i dues el superior. En qualsevol punt de la plaça podem llegar un fragment de Records d'un excursionista, de Carles Bosch de la Trinxeria, en què narra la seva arribada a Agullana, presoner dels carlins, de camí cap a Sant Llorenç de la Muga.
A l'arribar a Agullana no trobàrem el batalló. El capità ens digué que, ben cert, haurien restat per prudència a Darnius.
Férem un quart de descans, durant el qual tinguérem la sorpresa de veure ajuntar-se amb nosaltres dos subjectes de la població: un regidor i un altre senyor. Jo els agraïa l'atenció, però vaig veure amb sorpresa que un d'ells, que segons vaig saber després, era sastre, portava un casquet de vellut vermell amb borla i anava calçat amb sabatilles. L'havien tret de casa seva amb tanta precipitació, que ni temps havia tingut per a calçar-se les sabates que portava a la mà. Podia tenir 30 anys, estatura mitjana, cara rodona, grasseta, sense pèl; s'assemblava a mossèn Zacaries, rector que havia estat del poble de Tapis. S'estava a Barcelona; havia vingut a passar la temporada de primavera a Agullana, on hi tenia parents.
L'altre, segons ens digué, era manyà i regidor del poble, 50 anys, espès, ample d'espatlles, rabassut, un poc geperut de tant picar sobre l'enclusa, cara de bon jan. [...]
Els agullanencs es trobaven com nosaltres, feien el sord per a pagar la contribució i els carlins s'emmenaven els dos primers que havien trobat.
Abans de deixar el poble d'Agullana, he de recordar a l'excursionista la seva església romànica del segle XI, dedicada a Santa Maria. Entre les coses antigues que criden l'atenció, conté dos vassins de coure rovellats, amb una inscripció circular que no he pogut encara llegir, però que considero que data del mateix any de la consagració de l'església.
Altres indrets de Agullana: