Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Pels volts de 1910, el mecenes Lluís Gomis va fer l'encàrrec del primer projecte però morí aquell mateix any abans de començar les obres. El 1918, Teresa Pallejà, vídua de Gomis, contrau matrimoni amb Josep Parellada i Faura i es reprèn el projecte. El 9 de novembre de 1919 es posà la primera pedra de l'edifici.
El 30 d'abril de 1932, Josep Parellada, en nom de la seva dona, en féu donació perpètua a Josep Yrla, comissari delegat a Girona de la Generalitat de Catalunya, amb la condició, entre altres coses, que es compromès a acabar les obres en el termini d'un any i a donar preferència als vells d'Agullana i dels pobles veïns de Cantallops, Capmany, Darnius, La Jonquera, Maçanet de Cabrenys i La Vajol. La Diputació de Girona acceptà la donació i l'arquitecte Emili Blanc va dirigir les reformes.
El mes de febrer de 1937 arribaren les asilades i el personal de servei. Entre tots sumaven un total aproximat de cent persones. L'asil va funcionar durant 32 anys i la presència de les velletes al poble arribà a ser quelcom assumit com a propi. Entre elles hi hagué la Lídia Noguer, "la ben plantada". El 1969 es va quedar tancat.
Mònica Soler fa passar alguns dels moments claus de L'amant catalana de Mussolini en aquest edifici, per això proposem de llegir-ne un fragment tenint-lo a la vista.
Quan vaig tornar a l'Asil Gomis...
Autor: Mònica Soler i RanzaniObra: L'amant catalana de Mussolini , 2016
Pàgina: 201
Quan vaig tornar a l'Asil Gomis, la Teresa Roig ja no hi era. Havia marxat el quinze d'abril del 2014, el seu lloc a taula encara era buit. Tots ocupem un lloc en la vida dels que hem conegut i dels que hem estimat. Quan l'abandonem i la nostra ànima viatja, sempre sobreviu, indefectiblement, entre aquells que ens recorden amb un somriure, ni que sigui melangiós. El meu era un record carregat de tendresa.
Només desitjava a la Teresa un viatge plàcid allà on fos. Em va venir la imatge de les seves mans arrugades amb l'anell de prometatge que li anava balder, i vaig mirar pel retrovisor mentre conduïa en direcció a Figueres. El cel era immaculadament blau, nítid com després d'una tramuntanada de les d'aquesta terra, el verd dels alzinars il·luminava les suredes en un rèquiem vençut, lluïa el sol, i les Alberes semblaven somriure en un comiat seré i alhora dolç.
Altres indrets de Agullana:
Indrets