Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta és una plaça allargassada que ens menarà fins a l'entrada del monestir. Està presidida per una monumental font de pedra del segle xuiii, dedicada a sant Bernat Calbó. Aquest, amic de Jaume I, regí el monestir entre el 1226 i el 1233, quan fou proclamat bisbe de Vic i obtingué importants donacions de la noblesa catalana. Al tombant de la plaça hi ha els edificis, la majoria amb façana esgrafiada, que donaven sopluig a les dignitats del monestir i als monjos jubilats, avui convertits en habitatges particulars. Una breu introducció de la mà de Josep Maria Espinàs ens durà davant de la font monumental presidida per una imatge del sant. Una prosa de Josep Santesmases li donarà vida. Després, encara, hi podem llegir poemes d'Alexandre Plana (Lleida, 1889 – Banyuls de la Marenda, 1940), Josep Maria López-Picó (Barcelona, 1886 – 1959) i Lluís Badia i Torras (Callús, 1920 – Navàs, 1998) que ens parlen de l'indret i la seva màgia.
Però tenim pressa per entrar a la plaça de Sant Bernat, àmplia, de forma allargada fins a la façana de l'església, i els costats amb dos rengles de cases, que deuen ser d'acabament del segle XVIII. No són cases iguals, però l'harmonia és perfecta. Originàriament eren dependències del monestir, i m'imagino que hi vivia gent d'oficis, carreters, boters, pagesos que els monjos necessitaven. És un dels espais tancats més bonics, més coherents que conec. Al mig de la plaça hi ha una font amb la figura de sant Bernat Calbó.
Migdiada a la plaça de Santes Creus
La bonior que fa la migdiada
sobre els amples espais assolellats,
encén els vidres vius, policromats,
enmig la frontalera emmerletada.
En brollar l'aigua de la font trencada,
vora de les gallines i dels gats,
la llum és viva i amb els seus esclats
deixa ta glòria muda i reposada.
El portal de la plaça amb son barroc
estil, es crema en un alè de foc
i el sol, ardent, recullen els vells arbres.
Enllà del monestir el camp és verd
i en l'aire vibra un raig de sol que es perd
no havent pogut ferir la neu dels marbres.
Sant Bernat
Fontana fou l'indret del teu llinatge;
s'esplaia a Claraval el dolç corrent
i és d'aigua fresca el doll del teu missatge,
útil, feiner, honest i diligent,
que tot el món ha dut a l'abeuratge
on es sacia l'assedegament.
Tu que amb rosada peixes el dejuni
i el cel t'és vas de rosa en pleniluni.
Meditació, a la plaça
Si passava o no passava
per l'arbreda, sant Francesc,
és llegenda dolça i blava?
L'esperit s'hi manté fresc.
Tanta glòria dels dies
dels abats i comtes grans,
són records: quan els destries,
la pols d'or t'omple les mans.
Torna, avui, a ser una fita
cada roc que ressuscita,
i el mirall de tantes deus.
Feu, sant Bisbe, que l'albada
de la terra retrobada,
s'alci en pau, com Santes Creus.
Sant Bernat Calbó
Amb mirada fixa fito l'entrada i l'eixida, que és tota una: no hi ha control més estricte que el meu. Dels veïns en sé les passes; dels forasters, les actituds. No hi ha cosa més repetida que els homes, malgrat que originals tots creuen ser. Us endevino fins i tot què fan darrere la meva esquena: amb els sorolls i els silencis en faig prou. No hi ha bèstia de consuetuds tan reiterades, ni imitadors tan reeixits.
L'hora que més m'agrada és quan el silenci senyoreja la plaça i de les canelles de la font sento caure el murmuri de l'aigua. Sóc, per si no ho sabíeu, Bernat Calbó, abat en temps de Jaume el Conqueridor.
Altres indrets de Aiguamúrcia: