Autor:
David Mira i Gramage
Obra:
De vida i miratges
, 2016
Pàgines:
708-710
Record i exemple d'Ovidi Montllor
Fa vint anys feia vint anys
-mentre es moria l'infame general-
aquell 1975, vas escriure que
quan et morires no et moriries,
que faries vacances, i tornaries
-un altre aspecte, una altra veu-
i sempre "de part dels bons".
I tenies raó, Ovidi...
Jo no puc oblidar mai -sempre
veia TV3 pels matins- que aquell
dematí trist d'aquell trist 10 de març
de l'any 95, vaig veure, desolat,
com treien el teu cos per la porta
al carrer Sostres-3 d'aquell barri
de Gràcia d'aquella Barcelona
que t'havia acollit: una llitera duia
el teu cos cobert i, davall, la teua pell
anava refredant-se i prenent el color
del llençol lívid que et cobria...
i s'havia acabat el dur passar
pel món on a alguns molestaves.
"...ben acollit de tots.
per tothom rebutjat"
Molestaves, ho saps, a tota eixa gentola
que es va afanyar -ja abans que
et morires- fent-se la foto amb tu,
penjant-te honors i fent-te el paripé
d'aquells cinismes pòstums...
Però molta més gent: un riu viu
de persones et van homenatjar
de veritat ben fonda.
I tu vas començar "a fer vacances"...
Però no ens oblidàrem gens de tu:
molta gent et seguíem de ben joves,
i molts dels joves que ens seguien
van voler que tornares, i et van donar
la veu i noves músiques, i lletres
arrelades en el poble: com les teues, Ovidi.
I així ressuscitares. I així ja dus vint anys
ressuscitant; perquè, com tu vas dir:
"...aquesta història no em guanyarà".
Tenies molta raó. Ovidi.
Ara és 2015, has fet vint anys de "vacances"
i convius amb nosaltres. I revius
amb l'exemple pres del teu art,
ressuscitat amb veus i músiques
i lletres que es renoven, arrelades al poble.
I en Mariola han florit les flors del teu romer
i ja no eres cendra, ni ací ni en Barcelona:
que la cendra i el fum són ells
que t'oblidaven. Però tu, has reviscut.
has tornat -o millor: no te n'havies anat mai
de la nostra memòria.
M'he despertat com sempre.
de matinada. I som a 10 de març.
I t'escric. I t'escolte. I et sent.
Enguany en faig seixanta.
I tu ens vas deixar
amb cinquanta-tres anys
només. Ara en faries setanta-tres...
Fa molt temps, vas escriure:
"La mort no m'esborrarà,
la mort no m'esborrarà..."
I no t'ha esborrat.
Quanta raó tenies. Ovidi.
