Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest barri costaner està recorregut per la platja de l'Albufereta, amb una longitud d'uns 500 metres. A l'est, i molt pròxima, hi ha la platja de l'Almadrava. L'Albufereta era una antiga zona pantanosa que va ser dessecada el 1928. En l'antiguitat, oferia la configuració d'una petita ria, que fou la ubicació d'un antic port romà. Amb el temps es va anar omplint de terra gràcies a l'acció dels corrents marins i fluvials. En el barri de l'Albufereta, sobre un turó de 37 m d'altura, es troba el jaciment arqueològic del Tossal de Manises, antic assentament ibèric i, posteriorment, romà, sent el lloc de l'antiga Lucentum. Aquesta platja freqüentada sovint per Lluís Alpera ha estat motiu d'inspiració poètica en diferents ocasions. Podem llegir-ne tres mostres, la darrera dedicada a evocar la figura d'Ausiàs March.
L'Albufereta
I
Han passat vint anys per la teua pell
i la llum i la joia amb què vas encegar els meus ulls
retorna amb un posat digne d'un guerrer lúcid i trempat.
Batalles i ferides t'han marcat els mossos a l'espatlla
mentre els teus plors recremats per la ràbia dels desamors
es rebel·laven envers el fàtum, senyor de la galàxia.
Tornes amb uns senzills i càlids trofeus:
tendreses i arraps que vas lliurar al si
del solc de la teua insubornable exultació.
Cap Ítaca, però, podràs oferir a aquell vailet de l'Ausiàs,
car has mesclat ja els sanglots amb les paraules
i la vida per mil desastres l'has empenyorat.
Després de tot, poeta, encara ets ben viu
i hauràs de lliurar tot sol altres mil batalles
per damunt les runes i l'heura
que conformaran per sempre el teu perfil d'amant.
Lletres obertes a Ausiàs March
II
Avui que el sol d'hivern
es trenca en cantelluts trossos
contra aquest engolidor Mediterrani
i que els carrancs de la llum s'enfilen
per les cames de dues tendres neerlandeses,
jo, gairebé sol en aquesta Albufereta,
òbric la clau dels pulmons
i llance el teu nom a les gavines sense nord
d'aquest esplèndid matí de febrer: «Ausiaaaàs...!››
I la mar comença a bullir
com la cassola en forn, cercant a les palpentes
totes les campanes dels teus versos,
enfonsades i badades, ja per sempre, per la fam del monstre.
Ai poeta! I com paguem aquest alt preu
de no poder trobar-nos al mateix pinyó
de la roda del temps!
Jo que t'hagués parlat de cuixes
com brases incendiant les platges,
de pits de cirera tremolant sota llençols
de lluna al pal de la nit,
de les teues caceres de passions de mil forats...
de la nostra terra dessagnant-se!
Però tu, senyor feudal amb problema de consciència,
just al cim de la història del poble
decidires d'anar-te'n, tu, Ausiàs March, cavaller lletrat.
Potser, algun dia eixiràs d'enmig de la mar,
com un Tritó, escumejant versos,
llum i els teus empouats silencis,
i de nou un vailet, tremolant, et lliurarà la flor.
L'Albufereta
II
La mar vessa ara la joia damunt els teus ulls
inundats, des de la llum del nou dia.
Ahir, desbocat el cavall de la imaginació,
a punt estigué d'estavellar-se envers
les tenebres de l'estultícia.
Recobres de nou el timó i la bitàcola
i tornes a somriure al mar,
sagaç amant que juga encara de confident.
Felices les Nereides corren per la platja
mentre la bromera puja lasciva per les cuixes dels amants.
És l'hora d'oferir la pell i l'ànima a Osiris.
Des del record, la meua mare em somriu
mentre torne a beure aigua dintre les seues mans.
Al fons, l'Illa, bella e puta signora,
des de la badia en èxtasi,
t'acluca, còmplice, l'ullet més seductor.
Altres indrets de Alacant: