Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El cim més alt del massís del Maigmó assoleix els 1.296 metres d'altitud situat entre les comarques de l'Alacantí, el Vinalopó Mitjà i l'Alcoià. En el seu vèrtex conflueixen els termes municipals de Castalla, Agost, Tibi i Petrer. Ben vestit de frondosos boscs de pins i carrasques, des de les proximitats de Tibi, custodiat per un semiderruït castell i pròxim al pantà més antic d'Europa -en funcionament-, manat construir per Felip II a finals del segle XVI. En tenir al davant i als peus un esplèndid panorama podrem gaudir de la lectura d'una anotació del dietari d'Enric Balaguer que valorar la incidència d'aquests paisatges en les obres de Miró i Valor.
He aprofitat el cap de setmana per fer una pujada al Maigmó. La boira, densa i humida, ens envoltava amb una cortina cendrellosa i, al cim, semblàvem, com en les estampetes religioses: figures elevades a la santedat. De colp, el vent ha agranat la boira i, com si s'alçarà el teló d'un teatre, ha aparegut un panorama grandiós als nostres peus. Teníem, a la banda de davant, l'Alacantí limitat per la mar. I a l'altra, el Maigmonet, Planisses, la Foia de Castalla.
Inevitablement, l'estampa m'ha portat a l'univers d'Enric Valor. El dia posava en escena el món de les «Contalles de la boira», una mig narració, mig crònica —durant uns dies de boira intensa— dels maseros de Planisses. Uns herois aïllats i satisfets en el confort rústic, plens de peripècies senzilles i on els prodigis tenen unes dimensions quotidianes.
Si Gabriel Miró va fabricar un país amb les dimensions del triangle que hi ha entre el Morro de Toix, l'Almèdia i el Ponoig, en Años y leguas, Enric Valor l'ha fet entre les ales de la Foia de Castalla. La geografia és un fondal, com una immensa paella amb unes vores elevades, amb aromes de pins. Allí transcorren les accions de la trilogia de Cassana (la seua Castalla natal) i de molts dels seus relats. [...]
En l'obra d'Enric Valor, l'atracció tel·lúrica dóna pas a una prodigalitat sensual. És un goig contemplar els signes del cosmos espiant-los en la seua lentitud, en la seua força, en el seu misteri. Com que canvia en cada moment, l'observació atenta ens convida a un exercici, il·lusori i innocent, de descodificació. Aquesta actitud fa pensar, de vegades, en una activitat espiritual que ens reconcilia a través del seu contacte enigmàtic. La natura salmodia lentament o parla amb furor, ens acull amb mansuetud o és displicent.
Altres indrets de Agost: