El monestir de Sant Miquel d'Escornalbou té els seus orígens a finals del segle xii i principis del xiii. L'església fou consagrada per l'arquebisbe de Tarragona el 1240, aleshores el convent ja comptava amb el claustre, la sala capitular, vuit cel·les, l'hostal, el refetor i la cuina. Després d'èpoques de normalitat i de decadència, el 1686 els franciscans hi van fundar un col·legi de missioners. En 1835, arran de les exclaustracions del decret de Mendizábal, el convent va ser abandonat. Fou comprat, primer, per John Bridgman, vicecònsol d'Anglaterra, interessat en l'explotació de mines. Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 – Vimbodí [Poblet], 1941), a la primera dècada del segle xx, fou qui el començà a designar com a castell i durant anys hi va dur a terme unes importants obres de consolidació i restauració, fins que havent tornat d'Anglaterra, s'hi establí definitivament. Hi creà una gran biblioteca i, sovint, hi convidava els amics i estudiosos a passar-hi temporades, fent una funció de mecenes. El 1926 el va cedir a l'arquebisbat de Tarragona, guardant-ne l'usdefruit. En 1941 va ser adquirit pel comerciant reusenc M. Llopis, el qual hi féu noves restauracions i, al cap d'uns anys, el vengué al Banc Urquijo, fins que, gràcies a les pressions populars, va ser comprat per la Generalitat i la Diputació de Tarragona.

Un cop haurem arribat a l'entrada del castell podem llegir-hi el poema de mossèn Ramon Muntanyola, que està reproduït en una estela de ceràmica que trobarem a mà esquerra pujant. Un cop a dintre, en l'habitació de Toda o a la sala d'estar menjador, és avinent la lectura d'un fragment de Roser Matheu (Barcelona, 1892–1985) que evoca els records de l'estada al Castell de la Colla, el 1926, de la qual era capdavanter el seu pare, Francesc Matheu; els records de Jaume Collell (Vic, 1846–1932) i un fragment d'un poema de Francesc Matheu (Barcelona, 1851 – Sant Antoni de Vilamajor, 1938). A l'habitació del cardenal (parada per al cardenal Vidal i Barraquer) o a la "de les noies maques", reservada per al polític Francesc Cambó, podem llegir-hi un fragment de les memòries de Plàcid Vidal, cosí de Toda, que el convidà a passar- hi uns dies arran del casament d'aquell. És una viva recreació de la vida quotidiana que s'hi feia. A més a més, a la part alta del castell, podem llegir encara un poema de Magí Morera i Galícia (Lleida, 1853–1927) en què fa un paral·lelisme entre el sol i Toda i contrasta el seu resplendor amb els "sols" de les plomes dels paons que habitaven en estat semisalvatge als entorns del castell; un altre poema que li dedicà Salvador Estrem i Fa (Falset, 1893 – 1936) i, finalment, l'evocació que del personatge féu Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981).

Roser Matheu i Sadó

Sobre l'autor

Més informació sobre l'autor