Sant Serni de Canillo va ser construïda en època barroca al segle XVII i s’hi conserven diversos vestigis romànics als murs de l’exterior, el baptisteri de granit i, descobertes el 2009, unes restes arqueològiques del subsol de la nau que podrien ser estructures de la primitiva construcció del segle XII o bé d’un temple anterior al romànic.

El campanar de torre és el més alt d’Andorra. A l’interior, s’hi poden admirar una talla gòtica policromada d’un santcrist del segle XIV i el retaule barroc de l’altar major dedicat a sant Serni, bisbe de Tolosa.

Hi podem llegir un poema pràcticament desconegut de Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) dedicat a una figura de sant Jordi que forma part del retaule, escrit en una estada que va fer a Canillo als anys 20 del segle passat; dos fragments de prosa descriptiva respectivament de Lluís Capdevila (Barcelona, 1895 – Andorra la Vella, 1980) i Joaquim Santasusagna (Reus, 1899-1982), que ens traslladaran mentalment a uns entorns ben diferents dels que veurem ara; també un fragment de dietari de Ramon Rossell i Serra (Bellcaire, 1939), rector de la parròquia durant més de cinquanta anys, un fragment de les memòries d’Albert Pla Naudí i un poema de Manuel Pal Casanovas (Ortodó, 1932).

Ramon Rossell i Serra

Sobre l'autor

Més informació sobre l'autor