Just al final del carrer Barcelona fins a mitjan del anys cinquanta del segle xx, hi hagué, tocant al mar prop de l'estació del tren que comunicava la platja amb Reus, i abans no es construís l'actual port esportiu, un piló, en forma de norai de composició calcària, que era un dels referents entre les platges de Llevant i de Ponent. Un text de Pere Cavallé i Llagostera (Reus, 1880 – 1939) ens servirà per imaginar-nos com era la vinguda dels reusencs a aquestes platges abans del ferrocarril, quan, primer, s'hi baixava amb carros i, després, amb tramvia. Segons la tradició oral que ens ha arribat, fou en aquest punt on Hortensi Güell (Reus, 1878 – Salou, 1899) s'endinsà mar endins per tal de suïcidar-se. Un fragment de les memòries de Plàcid Vidal (Alcover, 1881 – Barcelona, 1938), amic de l'escriptor i pintor, ens podrà ajudar a recuperar-ne les últimes hores de vida abans no aconseguís el tràgic destí. Situats a l'inici de la platja de Llevant, podem llegir aquest text i un fragment de la novel·la Els tres al·lucinats, de Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, 1882 – París, 1956), que, protagonitzada per l'alter ego de l'autor, Joan Antoni, en bona mesura es desenvolupa en els paisatges del Salou en la dècada dels anys vint del segle passat.

Pere Cavallé i Llagostera

Sobre l'autor

Més informació sobre l'autor