Encara que hi ha documentació relativa a l'orgue datada el 1259, l'actual comença data de l'any 1538. Al llarg dels anys rep modificacions d'almenys 16 mestres orgueners adaptant-lo als gustos estètics de cada època i rebent tot tipus d'innovacions estètiques i mecàniques, sent l'última intervenció la realitzada per Gabriel Blancafort des de l'any 1984 fins a 1994.

La caixa de l'orgue, la més antiga que es conserva al país, és l'original, d'estil renaixentista, plana, de l'escola catalana. L'orgue actual és un orgue de nova planta de quatre teclats de 56 notes i pedal de 30 notes, tracció mecànica i una distribució de cossos sonors que segueix els preceptes del "Werkprinzip" mot del segle XX que defineix la disposició interna dels orgues barrocs alemanys. Situats sota el cimbori i tenint al davant l'orgue i més a l'esquerra el cadiram del chor és el punt adequat per llegir el poema que Jeroni Zanné dedicà a la seu barcelonina i especialment al bosc de palmeres que dibuixen els arcs endolcit per la veu de l'orgue.

Jeroni Zanné i Rodríguez

Sobre l'autor

Més informació sobre l'autor