Aquest santuari, situat al sud del terme, a l'engorjament del riu de les Canaletes, entre les serres de la Mola de la Fusta a llevant i del Crestall a ponent, es troba en un lloc feréstec i aïllat. És de difícil accés, a través d'una pista de dotze quilòmetres. El seu origen cal cercar-lo a finals del segle XIV, quan un grup de frares trinitaris procedents, sembla que de Tortosa, hi fundaren una comunitat conventual. El nom el rep d'una font d'aigua minero medicinal que brolla a 25 ºC a l'esquerra del riu de les Canaletes, no gaire lluny del santuari. Són aigües que duen clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic, la qual cosa féu que s'explotessin amb fins terapèutics des del segle XVIII.

L'actual santuari fou edificat a partir del 1753 i acabat el 1756, segons la data gravada a la llinda per Mn. Antoni Soler. És un edifici neoclàssic amb porta a ponent, emmarcada de pedra, una nau amb un petit transsepte i una cúpula i un campaneret d'espadanya. Consta de quatre altars laterals i un cambril.

Tenint el santuari a la vista o al seu interior podem fer diverses lectures: un fragment del poema que li dedicà Joan Baptista Manyà, que hi és enterrat; dos poemes de Joan Povill i Adserà (Vilalba dels Arcs, 1903 - Olesa de Montserrat, 1985); textos de Joan Perucho (Barcelona, 1920-2003) i Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927) que expliquen vivències de les seves estades i, finalment, una prosa d'Anton Monner (Gandesa, 1944) que fa la crònica de com es desenvolupa l'aplec de la Fontcalda en els temps més contemporanis.

Anton Monner i Estopiñà

Sobre l'autor

Més informació sobre l'autor