Pel costat de l'antiga casa de Can Rei, passa el camí que du a la vall de l'Ingla. A les acaballes de l'estiu és habitual que els ramats d'ovelles aprofitin com a pastura els rostolls que deixen les segades del cereal que ha enverdit primer i daurat després aquestes planes.

Seguint el camí trobarem el trencall de la Corriu i Santa Magdalena. Deixarem a la nostra dreta el camí a Santa Magdalena d'Ingla o de Talló per endinsar‑nos cap a la vall. Al cap de cinc‑cents metres i escaig, a l'esquerra hi ha la bonica església romànica de Sant Serni, del segle XII amb construccions conegudes del segle IX i X. El sol de la tarda daura els vells murs de l'esglesiola que forma part de la ruta del romànic cerdà. De la placeta que hi ha davant el temple, surt, per l'esquerra, el camí que du al Mas Pons. Aquest gran casal testimonia l'existència en temps pretèrits de grans cases pageses a la Cerdanya. El gran pati, tancat pels badius i els corrals, és com la plaça d'una fortalesa. El portal d'accés al gran casal té una picaporta datada el 1686. L'anella de picar és gruixuda i pesada. Amb aquesta eina, és ben segur que els estadants de l'interior havien de sentir sense impediments la demanda d'accés dels que eren a fora. El Mas Pons és, sens dubte, la literaturització de "Malniu" que Rafael Gay de Montellà va fer en El llibre la Cerdanya. Ara, al davant de la casa, ja no hi ha els grans oms sinó uns també considerables pollancres i altres arbres de ribera. Si demaneu permís us deixaran entrar a l'era i aquest és el punt adequat per llegir-hi aquest descripció que Gay féu del mas.

Joaquim Camps i Arboix

Sobre l'autor

Més informació sobre l'autor