Aquest santuari situat en ple Parc Natural del Carrascar de la Font Roja té els seus orígens en l'any 1653. D'aleshores ençà s'han construït successivament tres ermites sota l'advocació de la Verge dels Lliris i Sant Felip Neri com a copatró. La primera, va ser inaugurada el dia 21 d'agost de 1663 i reparada els anys 1720 i 1740. El 1742, l'Arquebisbe de València ordenà el tancament de l'ermita a causa del seu mal estat de conservació.

La primera pedra de la segona ermita va ser col·locada el 1743 i va ser beneïda l'any següent. El 1884 es va acordar la seva demolició per l'estat de ruïna que presentava. El dia 21 de juny de 1886 es va col·locar la primera pedra de l'ermita actual inaugurant-se el 1891. Fou aleshores quan es va construir la carretera d'accés a la Font Roja. Situats en la balconada metàl·lica que hi fa de mirador i tenint el Montcabrer i la serra de Mariola al front, amb Alcoi a la vall, podem llegir un poema que dedicà Joan Valls a descriure aquest paisatge; un sonet de Vicent Andrés Estellés centrat a cantar també la serra i un fragment de la novel·la Júlia, d'Isabel-Clara Simó que hi situa una part de l'acció.

Joan Valls i Jordà

Sobre l'autor