Durant la primera meitat del segle xix l'activitat castellera tarragonina estava representada per dues colles lligades als dos gremis més importants de la ciutat: la dels Pescadors i la dels Pagesos. Totes dues van desaparèixer cap a l'any 1860 per les guerres carlines. Fins l'any 1885 no va tornar aparèixer una altra colla local: la Colla de la Mercè (els Xiquets de Tarragona), que va existir fins l'any 1897. Cap a l'any 1926, va ser refundada la colla castellera dels Xiquets de Tarragona. Però ràpidament es va dividir en dues colles a causa de greus desavinences internes: La Colla Nova dels Xiquets de Tarragona (amb camisa lila) i els Xiquets de Tarragona (amb camisa blau marí). Les dues colles van coexistir amb una bona trajectòria fins la guerra civil. Després de 1939 l'ajuntament va fusionar les dues colles en una de sola que va adoptar el nom de Xiquets de Tarragona (amb la seva característica camisa a ratlles blanques i vermelles actual). El 1979 una nova escissió portarà a crear la Colla Jove Xiquets de Tarragona adoptant el color lila per a la camisa. Encara el 1990 sorgirà una nova colla castellera tarragonina, la de Sant Pere i Sant Pau.

Davant del monument als castellers, hi escau la lectura d'un fragment del conte "Castell de cartes", de Joan Cavallé. S'hi explica la construcció d'un quatre de vuit que acaba en llenya i les reflexions i reaccions que provoca en els castellers. El lloc on transcorre l'acció principal és a la Rambla Nova de Tarragona, encara que surt anomenada genèricament com "el Passeig".

Joan Cavallé i Busquets

Sobre l'autor