El claustre és l'element més important del monestir després de l'església, és l'espai al voltant del qual s'ordenava la vida del cenobi, té tres pisos d'altura i una longitud de 40 metres. Hi donen el sepulcre de la reina Elisenda, el dormitori, l'abadia, la infermeria, el menjador (refetor) i la sala capitular.

Els dos pisos inferiors són del segle XIV amb arcs espaiosos apuntats, sobre columnes amb capitells molt estilitzats, amb escuts dels reis d'Aragó i de la casa de Montcada. El pis superior és sense arcades i amb sostre en vessant. Situats en qualsevol punt del claustre podem llegir una mostra de poesia mística d'Eulàlia Anzizu, datada al casal dels Güell a les Corts de Sarrià, l'11 de maig 1888, en què se serveix d'una citació d'uns versos de Verdaguer, poeta pel qual sentia una gran admiració.

Eulària Anzizu

Sobre l'autor

Més informació sobre l'autor