La Basílica menor de Santa Maria o Església Arxiprestal de Nostra Senyora de l'Assumpció, construïda en estil barroc entre 1672 i 1784 és un dels millors exemples d'aquesta estètica del país. Però, tanmateix, presenta diferents estils arquitectònics, des del barroc italianitzant de la façana principal, el rococó de les altres portades i la girola, el neoclàssic de l'interior, fins a les reminiscències medievals.

El Misteri d'Elx (també anomenat localment La Festa) és una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que se celebra d'ençà de l'edat mitjana. És una de les poques representacions de la litúrgia que encara es fa dins d'una església, i declarat patrimoni de la humanitat des del 2001 per l'UNESCO. L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del segle XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulmà el 1265 i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola. El text del Misteri, llevat d'alguns versos en llatí, es troba íntegrament escrit en català; i la música és una amalgama d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'edat mitjana, del Barroc i del Renaixement.

Situats a l'interior de la basílica podrem llegir: un fragment de la peça teatral; un del dietari d'Antoni Maria Alcover datat el 1902; la impressió que l'escenificació causà a Maria Aurèlia Capmany; tres poemes, un sonet de Joan Fuster i dos de Vicent Andrés Estellés i, finalment, una nota de dietari de Toni Mollà que resumeix l'argument del Misteri i se centra en el moment culminant del davallament de la magrana d'or.

Anònim d'Elx

Sobre l'autor

Més informació sobre l'autor