Campanar de Reus (poema pòstum)


Municipi:Reus
Comarca:Baix Camp

Iniciat el 1520 per Benet Otger, va ser acabat per Domènec Sarobé. Fou construït amb pedra de sauló, té forma hexagonal, d'estil de transició del gòtic al Renaixement, amb cinc pisos més un pinacle, amb una altura de 63 metres, i acabat amb un bell conjunt de gàrgoles. És recomanable demanar prèviament permís per pujar-hi i així gaudir d'una esplèndida vista sobre la ciutat i els horitzons de tot el Camp i, alhora, poder-hi llegir la prosa de Joan Maria Pujals descrivint el panorama. També, a pla de carrer o a dalt de tot, es recomanable llegir el poema que li dedicà des de l'exili el reusenc Josep Maria Prous i Vila (Reus, 1899 – Perpinyà, 1978) o els poemes que el tenen com a protagonista de Ricard Ballester i de Rafael Vilà i Barnils.

testing image

CAMPANAR DE REUS (POEMA PÒSTUM)
Sobre l'espatlla d'un gegant
els vells alçaren una agulla gòtica.

L'ASCENSOR era
una corda lligada en l'espai.

EL VENT de quatre punts harmoniós
ha dut un raditelegrama
Diu: L'harmonia suprema
és amb mi, el déu.

D'això la Ciutat gelosa s'ha envermellit
tota poruga
i puja cel amunt
ASCENSIÓ A L'INFINIT.

Els astres riuen al trespol blau
on es sostenen.
Els arcs voltaics fan una llum
mig apagada, tota groga,
en adonar-se del progrés de la Ciutat.
Riuen els estels.
La Ciutat, però, no obstant
està tranquil·la.
Espera confiada la victòria
que esdevindrà en el dia del judici
final
amb un repic general de
CAMPANES.

El Campanar haurà, no obstant,
signat el seu triomf definitiu.
Llavors, per a lluir, els astres
baixaran damunt de les
TEULADES.