Quan vaig sortir de l'hotel


Indret:L'Espineta
Municipi:Calafell

Aquesta antiga casa de pescadors, situada a l'avinguda de Sant Joan de Déu, 3, va ser convertida per la dona de Carlos Barral, Yvonne Hortet en un petit restaurant. El nom li ve de l'antic trajo pescador, però també fa referència a un plat típic mariner cuinat per matar la fam a base d'espina de tonyina adobada amb patates i alls. Carlos Barral a la taula rodona que encara hi ha a l'esquerra entrant va tancar tractes editorials i hi feia tertúlia amb escriptors del boom sud-americà que ell va editar. Un text memorialístic de Josep Maria Castellet en fixa alguns records.

testing image

Quan vaig sortir de l'hotel, la platja sota el passeig era deserta, com li tocava al mes de gener. Paral·lel a l'horitzó hi havia el passeig marítim vorejat de diversos edificis d'apartaments d'estiueig just fins a la Carrerada d'en Ralet, que és on acaba el municipi del Vendrell. Calafell es caracteritza així que hi arribes pel desgavell urbanístic i arquitectònic, és a dir, que apareixen els primers disbarats que desdibuixen totalment el que era el poble mariner que jo havia conegut abans de la guerra. L'Espineta i, una mica més endavant, la casa dels Barral, en són gairebé l'única excepció. L'Espineta és un petit restaurant de prestigi local que conserva el mateix aire que li va donar la Yvonne quan el va fundar a principis dels setanta. Les darreres vegades que havíem anat a Calafell, des de Sitges, amb la Isabel passàvem primer per l'Espineta, on podies trobar en Carlos amb algun dels escriptors de la seva quadra o algun llatinoamericà despistat en busca de la fama. Després anàvem a sopar i en acabat preníem copes a l'aire lliure tot explicant xafarderies. Malauradament, també omplia una part important del temps la política, perquè m'estic referint als anys del franquisme. Quant temps perdut darrere d'aquella obsessió indefugible amb una dictadura que ens ofenia diàriament!