Les botigues dels mariners calafellencs...


Municipi:Calafell

L'editor i escriptor Carlos Barral (Barcelona, 1928–1989) va tenir una estreta relació amb Calafell i el seu món mariner. D'aquí sorgí el seu únic títol en català, Pel car de fora. Catalunya des del mar, una magnífica enciclopèdia del lèxic i els costums de tota la costa sud de Catalunya fins arribar al delta de l'Ebre. La botiga o casa marinera que va habitar fins a la mort va ser adquirida per l'Ajuntament de Calafell i convertida en casa museu. Hi farà de bon llegir el fragment del llibre citat en què descriu com eren tipològicament aquestes botigues i la vida que s'hi duia. Un fragment de Seductors, il·lustrats i visionaris, de Josep Maria Castellet (Barcelona, 1926) ens aproparà a com era el Barral amic i intel·lectual exigent.

testing image

Les botigues dels mariners calafellencs, les més antigues de les quals foren construïdes a mitjan segle xviii, eren fins als anys trenta quasi totes iguals. N'hi havia unes quantes, amb escala per fora, que donaven sopluig a dues o més famílies, però la majoria eren casetes de dues plantes, amb les habitacions al pis de dalt i la cuina i el magatzem d'interessos a la planta, oberts al sorral per davant i a les vinyes per darrere mitjançant una eixida de no gaires metres, generalment amb un arbre on es lligava la cabra que proveïa de llet, unes conilleres i un safareig de pedra, que tant servia per a rentar com per a tenyir xarxes i caps. A la planta, hi solia haver dues llars de foc, una prop de la porta d'entrada i a peu d'escala que, amb l'armari de racó i l'aigüera, constituïa, aïllada o no per un envà amb porta, la cuina i menjador d'hivern, i una altra vora la porta de l'eixida, al mig del corrent d'aire de façana a façana, on es cuinava a l'estiu. En aquesta planta sense envans, la major part de l'espai l'ocupava el tablado, plataforma de fusta sobre biguetes, aguantada amb puntals, damunt la qual es guardaven les veles i les xarxes i palangres nous. A sota s'emmagatzemaven els vells i amarats i les nanses. Dalt i baix del tablado feien cau els gats, gats innombrables que es multiplicaven infinitament i asseguraven l'absoluta protecció dels anomenats interessos, és a dir el capital en lones i fil de cotó, de les possibles rates. Les tribus de gats vivien en règim de simbiosi amb la tribu marinera. S'alimentaven quotidianament de les deixalles del peix de la part, és a dir el que tocava a cada treballador de la part de pesquera que no es venia, i de les deixalles generals de la captura, peix invendible, begut de la puça o malmès a l'emmallada i trossos sobrers de peix. Les gates parides tenien cura elles mateixes de l'equilibri demogràfic de cada tribu felina. Era freqüent veure a l'arribada dels vacaires processons de gats sortint de les cases, darrere de cada amo, cap a les barques, a la recerca de deixalles. Per descomptat a cap casa no hi havia gos i els calafellencs neixen encara amb un gat rampant al subconscient i un odi irracional als gossos. Les botigues tenien normalment tres cambres al pis de dalt: una principal amb sala i alcova on dormien el patró i la dona, la cambra del darrere que donava a una terrasseta on normalment hi havia la comuna, i on residien l'hereu i la jove, i l'habitació del mig, sense llum i oberta a peu d'escala, on vivien els altres fills o els vells si n'hi havia. Quan sobrava algun vell o vella, s'havia de fer el pallet al magatzem de baix, vora el tablado.