Sant Miquel del Fai


Obra:Com el Vallès no hi ha res (p. 29 - 30)

testing image

Sant Miquel del Fai

A Clementina Arderiu

Bella fondalada d'aigua en baterola

i cristall que brum i esquitx de viola

on la quietud no s'ajoca mai:

Sant Miquel del Fai.

Roca sobre roca, tebior d'espluga,

eco que delira, flora benastruga,

animat retaule, lirisme de lai:

Sant Miquel del Fai.

Degotalls d'argent, cascada de ruixa,

pregaria de sant, remugueig de bruixa,

fressar de canyars, ramalla en desmai:

Sant Miquel del Fai.

Gotellam dispers, escumeig, boirina,

sacsonada al cingle com rugosa sina

que en pondre's el sol es tenyeix de bai:

Sant Miquel del Fai.

Cap ella arrupida al galter incrustada

com per no mullar-se, com arreconada,

com esporuguida, pàl·lida d'esglai:

Sant Miquel del Fai.

Gruta de misteri i veu aigualida

en llacs soterranis de limfa adormida

i rates pinyades com retalls de fai:

Sant Miquel del Fai.

Salt del Rossinyol, cortina en finestres

de façana trista i cairells agrestes

que l'aiguada escampa amb un riure gai:

Sant Miquel del Fai.

En la fonda gorga de la Balma Rossa,

L'aigua, com les goges, es desfà la trossa

i el sol s'hi cabussa en cerca d'esplai:

Sant Miquel del Fai.

Llac en cova santa, santa imatge en cova

on el sant posava ses virtuts a prova,

i borbolls d'escuma com rissos de xai:

Sant Miquel del Fai.