El testament


Municipi:Lluçà
Comarca:Lluçanès

Situats a la part posterior del claustre, tindrem a la vista la porta principal i l'antiga muralla que envoltava el recinte. També hi podem observar les restes del celler, gràcies a l'arc gòtic que se'n conserva, i basses de proveïment d'aigua excavades a la roca. És precisament en aquest lloc, on el pas de la història es fa més evident, on proposem llegir el poema "El testament", del poeta berguedà Vicenç Ambròs i Besa (1982).

testing image

El testament

A les nostres mans tenim el testament.
És el llegat dels castells de la contrada.
I dels campanars, que vers el firmament
s'envaneixen d'ésser reis de l'esplanada.

I dels monestirs, històriques canòniques,
cofres de pedra, tenaços lluitadors,
que conjuguen les seves formes harmòniques
amb silencis que vesteixen velles pors.

Pors que es dilaten en l'aire que es passeja
entre columnes d'un jorn que finirà,
del claustre, d'aquell esperit que escasseja,
però que es manté en l'aura de Lluçà.

Velles arcades, que emmarquen cada dia
el crepuscle que saluda somrient,
amb la dolçor d'una estranya melangia,
l'esgarrifança d'un altre cop de vent.

Parets que han sofert heroicament batalles,
testimonis dels vassalls d'aquesta terra,
i dels senyors, protegits per les muralles
que tenen, avui, el pas del temps per guerra.

Adéu-siau, país de nobles personatges,
aquesta guerra mai la podràs guanyar,
per més intenses que siguin les imatges
per més que evoquis les flames de la llar,
per més que creguis que ets lliure d'esclavatges
enfront del temps hauràs de capitular.

Però, mentrestant, recorda'ns el que eres,
castell que vastes terres vas dominar;
per l'odi i la venjança tu caigueres,
mes va ser el temps qui et va sentenciar.