Parlaré ara de la meva casa d'Albinyana.


Obra:Els jardins de la malenconia (p. 227, 229, 230 i 231)
Municipi:Albinyana

Joan Perucho va fer la descoberta d'Albinyana de la mà del seu amic escultor Apel·les Fenosa. Hi va comprar la casa número 9, del carrer Major, coneguda com a cal Groc, i amb l'adquisició d'uns horts veïns, se l'arreglà i s'hi instal·là. A les seves memòries ens n'explica tot el procés, els racons preferits i com alguns dels seus personatges, com Antoni de Montpalau, se li presenten amb les seves ombres. Tres fragments, un dels quals dedicat a repassar la tipologia de les figues, ens poden ajudar a reviure emocions i sentiments de l'escriptor en aquell locus amoenus.

testing image

Parlaré ara de la meva casa d'Albinyana. La casa és un laberint d'escales, passadissos, alcoves i salons d'aire entotsolat i vetust. En ella (coneguda per "cal Groc") es reunien durant les guerres civils d'antany els capitostos Joaquim Ibáñez (baró d'Eroles i marquès de la Cañada) i Joan Romagosa, ambdós convertits en mariscals de camp de Ferran vii. [...]

Vaig descobrir-la fa més de trenta anys en companyia d'un gran amic meu (ja traspassat), l'escultor Apel·les Fenosa, el qual, encara que residint habitualment a París, posseeix una magnífica casa-palau al Vendrell, localitat propera a Albinyana. És un casalot antic i enigmàtic, però suggestiu. En una època de prosperitat econòmica, vaig comprar uns horts confrontants amb dos safareigs, arbres fruiters i uns estables que vaig transformar en un annex independent. Em vaig decidir a plantar uns xiprers a la més alta de les tres terrasses escalonades, i a la més baixa a fer-hi una entrada per als cotxes. En conjunt, sembla un lloc agradable per a viure-hi; però la veritat és que no he pogut fer efectiu aquest somni, car la meva feina em reclama a Barcelona encara. Pensant-ho bé, és possible que em decanti a pensar que la meva íntima naturalesa és una naturalesa sàdicament urbana. Com gairebé totes les cases molt antigues, aquesta d'Albinyana està formada per una sedimentació d'estils i la seva primitiva estructura es troba oculta per edificacions posteriors de masses arquitectòniques banyades per una intensa llum solar. [...]

Per aquesta casa han transitat ombres il·lustres de la història. Antoni de Montpalau deixà la seva empremta en la penombra de les seves cambres abans de recórrer adelerat el seu periple inquietant. També ho ha fet l'espectre sangonós del mariscal de camp de Ferran vii, Joan Romagosa (nascut al poble del costat, la Bisbal del Penedès), i el famós baró d'Eroles, autor de Los movimientos de tropas, integrat en la Regència d'Urgell i capità general. L'estament eclesiàstic ha tingut representació en la figura de Sa Eminència l'arquebisbe de Tarragona i en la del bisbe de la Seu d'Urgell, copríncep d'Andorra, grans teòlegs i casuistes ambdós. [...]

Pel que fa a les habitacions de cal Groc, diré que prefereixo (a l'estiu acostumo a romandre prop del safareig d'aigua fresca i verda) el meu estudi, la sala on està instal·lat el televisor, les golfes, on, a través dels arcs, pot contemplar-se la comarca del Penedès, i el meu dormitori, en el balcó del qual canten els ocells. En especial, tinc una parella de merles que s'han acostumat a la meva companyia i que canten meravellosament. En vaig conèixer una a Londres, anomenada Charlie, que m'impressionà per la seva domèstica tendresa. M'agraden els ocells i, especialment, les aus canores dels clàssics.