Els telers, amb llur soroll angulós i infer­nal...


Obra:Homes i màquines (p. 76-78)
Municipi:Terrassa

testing image

Els telers, amb llur soroll angulós i infer­nal com un continuat descarregament de grossa ferramenta, ho eixorden tot. Més lluny, però, es sent el xiular acompassat de les selfactines. Al fons, una canonada grossa aboca un doll d'aigua des de la teulada de la quadra a unes basses grans; la cascada brilla amb reflexos de bufadors de soldadura autò­gena. Unes rodes, endintre la fabrica, xis­clen esperitades. Sura en esquinços per da­munt el traüt fabril una cançó poca-solta, cantada amb aquella veu ingrata i rogallosa que les teixidores agafen per tota la vida. Brrrooom!... Ara descarrega aquell carro de carbó que ha passat. La remor, com de mil abelles enverinades, surt d'un cambró tancat que té en mig la porta un cap de mort da­munt dues pelades tíbies humanes. Pòlit s'ha d'alçar a cada moment: ara és un camió que ve dels tints amb les peces regalimant; ara, un carro carregat de plegadors; ara, una tar­tana amb comissionistes de borra i de llana; ara, el Buick d'un fabricant; ara, la processó de les velles escotiadores torçades sota la càr­rega de les feixugues peces. Riiinnng!... El telèfon dels aparells torna a sonar. Un vailet del magatzem salta de la seva bicicleta i en­tra en una quadra amb una carpeta a la ma. Un teixidor sorrut, vestit de blau, mastegant importància, traspassa el pati i va a beure aigua. Després passa una mossa xiulant, amb el cap ple de borrissol de llana, portant un cove de fusades. La vella portera és acom­panyada pati amunt per una dotzena de gats miolant que pidolen la quotidiana minestra. Un gos surt corrent i grinyolant. Llisca el tren pel cap llunyà del carrer estirant la seva cabellera de fum blanc...