Després de rentades cares i mans...


Municipi:Reus
Comarca:Baix Camp

El baró de Maldà (Barcelona, 1746–1819), en l'estada que féu a Reus, segur que freqüentà, tal com descriu en un text seu, el centre econòmic i social de la ciutat, aleshores la segona en importància de Catalunya. El convent dels Carmelites ocupava la part central de la plaça Prim i la plaça dels quarters de la tropa, citada en el text, correspon a la que avui es denomina plaça de la Llibertat. L'actual plaça de les Peixateries, construïda a principis del s XIX, era abans el cementiri de la parròquia. És un bon lloc, amb el campanar de Sant Pere com a testimoni, per fer la lectura d'una prosa del baró de Maldà recordant el Reus d'aquella època.

testing image

Després de rentades cares i mans, anàrem a oir missa a l'església parroquial, havent eixit alguns sacerdots a celebrar misses a alguns altars, i poguí oir-ne dues o tres amb quietud.

Des de l'església vaig sortir a la plaça per veure el mercat, que en tal dia hi havia moltíssima gent de Reus i forastera per vendre i comprar tanta mercaderia que ocupava tot aquell mercadal o plaça major, que consistia en parades de manufactures d'espart i de cànem, estopa, cordes, espardenyes; altres de gorres, faixes, cintes, etc., altres de sabates, altres d'alguna quincalla, altres de terrissa, a saber, plats, olles, cobertores, escudelletes, etc. I així de les altres parades, separades unes d'altres.

Feia dia serè, amb sol clar. Per consegüent, havent pres tothom xocolata, aconseguírem passejar per la vila de Reus don Josep Alda, el senyor Joaquim Pedret i un vostre servidor, no gosant treure la cara per tenir-la una mica esgarrapada el doctor Artigues, però amb tot s'uní a la societat dels altres.

Passejant observàrem les curiositats que hi ha a Reus, d'aquestes, algunes cases pintades a les façanes com es veuen en Barcelona, les més vistoses les de Bofarull i de March. Entràrem a l'església dels pares carmelites descalços, que té una espaiosa nau, i la seva magnífica capella i retaule d'escultura i daurat de la Mare de Déu del Carme. Seguírem el convent, els claustres, corredors, peça del de profundis i l'horta, que té gran extensió, se'ns apropà com volent-nos escometre un formidable gos guardià de l'horta, per si volíem fer-nos amos de verdures, el qual no ens féu dany ni nosaltres tampoc al gos. Sortírem fora d'aquell convent a una mena de rambla o ravals de Reus i, continuant el passeig, anàrem a veure la gran plaça on queden els quarters per a la tropa, superbs tots ells. Després ens en tornàrem a la casa en què ens allotjàvem i quan fou hora de dinar posàrem els peus, cames i cuixes sota la taula i el mig cos assegut a la cadira, és a dir que sèiem tots al rebedor de la taula amb el tovalló al pit i vianda al plat per dur-nos-la a la boca i cap al ventre.

Consistí l'entrant del dinar en una molt raonable sopa amb ous. Sabia en veritat a hostal, però era bona. Després se seguí un plat de faves, vianda del temps, plat de truita d'ous amb carxofes, lluç amb suc i els seus pesolets, sorra i no surra, amb bona porció d'oli, vinagre i sucre, etc. Postres, no em recordo quines foren.

Conclosa aquella bona estona per qui no està desmenjat, vaig fer una becaina damunt del llit, tot i no soler fer-ne, i vaig dormir una estona, la precisa per a la digestió.