La tronada de Reus


Municipi:Reus
Comarca:Baix Camp

El 1240, ja es parlava de la vila nova sorgida a l'entorn de la plaça del Mercadal. Dóna idea de la importància del comerç que es desenvolupava en aquesta plaça el fet que el 1305 s'aixequessin queixes a Tarragona o que s'intentés obtenir del bisbe una fira anual de quinze dies el 1342. Un text d'Antoni de Bofarull (Reus, 1821 – Barcelona, 1892) ambientat pels volts del 1830 documenta la pervivència del mercat. Ramon Pallicé (Reus, 1950) hi situa una escena de la novel·la Cap de brot. Ricard Ballester, amb un poema, sintetitza la vitalitat d'aquesta plaça en dies de mercat i Antoni Correig amb un sonet l'evoca amb enyorança. Ramon Muntanyola, amb un altre, evoca la Tronada de la Festa Major, la primera notícia de la qual data del 1677. En l'actualitat se'n fan com a mínim quatre, el dia de Sant Pere i l'endemà, quan es realitza la processó. Finalment, Gabriel Ferrater, en el "Poema inacabat", ironitza sobre les capacitats econòmiques de Reus i la seva gent al llarg del temps, des de la puixança del comerç del vi i l'aiguardent, passant per l'avellana i acabant amb la indústria dels ous.

testing image

LA TRONADA DE REUS
Espeternecs de gran festa
sota el cel del Mercadal,
quan Paire és ple de ginesta
i la sega més endalt.

Semença d'estrelles mudes,
llavor d'estrèpits jolius,
i calitges boterudes
desajoquen tots els nius.

Domassos, velluts i seda,
la rosa en sang, i els trofeus,
la vida i l'amor... tot neda
al clos històric de Reus.

Si una guspira s'eleva
i un llampec s'enduu el crit,
l'entusiasme s'estreba
als cors daurats de la nit.

Neguiteja la mainada,
giravolten els afanys,
i l'esclat de la Tronada
enriqueix el pas dels anys.

I aquest poble ple de vida
que ara canta a cent mil veus,
fa la barba més florida
del Sant Apòstol de Reus.