Poema inacabat (fragment)


Obra:Les dones i els dies (p. 125-126)
Municipi:Reus
Comarca:Baix Camp

El 1240, ja es parlava de la vila nova sorgida a l'entorn de la plaça del Mercadal. Dóna idea de la importància del comerç que es desenvolupava en aquesta plaça el fet que el 1305 s'aixequessin queixes a Tarragona o que s'intentés obtenir del bisbe una fira anual de quinze dies el 1342. Un text d'Antoni de Bofarull (Reus, 1821 – Barcelona, 1892) ambientat pels volts del 1830 documenta la pervivència del mercat. Ramon Pallicé (Reus, 1950) hi situa una escena de la novel·la Cap de brot. Ricard Ballester, amb un poema, sintetitza la vitalitat d'aquesta plaça en dies de mercat i Antoni Correig amb un sonet l'evoca amb enyorança. Ramon Muntanyola, amb un altre, evoca la Tronada de la Festa Major, la primera notícia de la qual data del 1677. En l'actualitat se'n fan com a mínim quatre, el dia de Sant Pere i l'endemà, quan es realitza la processó. Finalment, Gabriel Ferrater, en el "Poema inacabat", ironitza sobre les capacitats econòmiques de Reus i la seva gent al llarg del temps, des de la puixança del comerç del vi i l'aiguardent, passant per l'avellana i acabant amb la indústria dels ous.

testing image

Poema inacabat (fragment)

No gens lluny. De tradicions,
d'enginys o plaers o vigors,
el meu poble no en dóna gaires.
Però saber que tan poc valen
no és poc. Reus, on he nascut,
es delata com a cas agut
d'ineficàcia econòmica.
Qui no sempre papa falòrnies
no pot deixar de descobrir
com a menys tot se'n va venint,
i així, Reus és un poble cínic.
Tenint-lo lluny, el dic magnífic.
Tots hi viuen molt barrejats,
sense parets ni dignitats,
ni els cal espiar i esmunyir-se
per saber on para i on tira
cada casa, que el desesper
els és comú, perquè tots ells
van ser fundats en un cert règim
que ara agonitza, en el decenni
penúltim del segle passat,
per francesos i avantpassats.
Ja fa temps que el francès és fora
i s'ha anat afluixant la molla
dels llinatges. Han adoptat
política de gos flotant.
Partits per l'avellana turca,
pel vi xilè i per l'andalusa
oliva, s'han arruïnat.
I quant al vi del Priorat
(o Tarragona: l'optimista
denominació d'origen),
és, com sempre, vi de pagès
destinat a l'ús de l'anglès
(baix welfare) que del Port es priva.
Del vi de pagès diu el mite
que tan bo és. No en facis cas:
és vi no del tot fermentat,
que guarda dolç, com les idees
dels nostres polítics d'esquerra.
Tothom que el carro va empenyent
preveu el pedregal darrer,
i el meu poble (t'ho deia un dia)
l'única idea constructiva
que ha tingut d'ençà que visc jo
és de posar-se a covar ous.