Lo mercat setmanal de Reus...


Municipi:Reus
Comarca:Baix Camp

El 1240, ja es parlava de la vila nova sorgida a l'entorn de la plaça del Mercadal. Dóna idea de la importància del comerç que es desenvolupava en aquesta plaça el fet que el 1305 s'aixequessin queixes a Tarragona o que s'intentés obtenir del bisbe una fira anual de quinze dies el 1342. Un text d'Antoni de Bofarull (Reus, 1821 – Barcelona, 1892) ambientat pels volts del 1830 documenta la pervivència del mercat. Ramon Pallicé (Reus, 1950) hi situa una escena de la novel·la Cap de brot. Ricard Ballester, amb un poema, sintetitza la vitalitat d'aquesta plaça en dies de mercat i Antoni Correig amb un sonet l'evoca amb enyorança. Ramon Muntanyola, amb un altre, evoca la Tronada de la Festa Major, la primera notícia de la qual data del 1677. En l'actualitat se'n fan com a mínim quatre, el dia de Sant Pere i l'endemà, quan es realitza la processó. Finalment, Gabriel Ferrater, en el "Poema inacabat", ironitza sobre les capacitats econòmiques de Reus i la seva gent al llarg del temps, des de la puixança del comerç del vi i l'aiguardent, passant per l'avellana i acabant amb la indústria dels ous.

testing image

Lo mercat setmanal de Reus, que segueix verificant-se cada dilluns, era, per si sol, un centre de contractació al qual acudia gent de tots els pobles d'aquell Camp, i a més de tot el Priorat, de la Ribera d'Ebre, i encara de comarques més llunyanes: la plaça s'omplia llavors de parades de tota classe de gènere, distingint-se, en un extrem d'ella, les de pa, o millor dir coques, menja predilecta, el sabor de la qual, sigui influència de l'aigua a la farina, sigui do privilegiat dels pastissers de Reus, no té rival ni pot témer competència de cap gènere en això de què es tracta, havent-n'hi d'infinites maneres, amb tocino (perquè és de saber que és costum especial de dit poble, matar tocino tot l'any), amb sorra de tonyina, amb rovellons i pebrots, amb espinacs, amb molls de mar, i en el temps a què em refereixo i també alguns anys després, tant era l'afany de proporcionar aquell bon menjar a totes las classes, que fins es venien unes petites coquetes, que en deien de pillo, amb una arengadeta al mig, la dimensió i estima de la qual es poden calcular, atenent sols al seu preu, ja que no passava, la més grossa, de dos quartos; un dels porxos de la plaça, vertadera Llotja de tota aquella comarca, rebullia de comerciants de totes categories i de venedors i traficants de vins, que venint de totes parts, acudien aquell dia en tal punt per a embarcar-lo als ports de Salou o Tarragona, ja per transformar-lo en aiguardent, o, ja transformat, fer amb aquest licor els negocis més grans que es poden imaginar, de manera que corrien allí les dobles de quatre, que era un gust; les botigues es veien totes plenes de forasters comprant, és a dir, deixant-hi moltes vegades els diners dels productes que ells havien portat i venut a la plaça, i sobretot, davant de les tendes de pesca salada, menja preferida del pagès, s'hi veien aturats, sovint, rucs i matxos que carregaven de vianda, com qui a l'hora de plegar- se el mercat, qui es posés en un portal a veure com se'n tornaven els forasters a casa seva, podia contemplar com totes les càrregues que s'enduien, anaven sempre coronades amb un feix més o menys gros de bacallans secs, els badejos, com encara diuen per aquelles viletes, confirmant d'aquest mode la diversitat de denominacions que té tan útil peix pertot arreu, observada per l'autor de Don Quijote; i finalment, la moguda de gernació, com allí diuen, que es veia arreu, i la barreja de vestuari de tota mena que es notava, venia a donar al poble un símil d'aquells basars orientals on acuden gents de costums diversos.