testing image

La banyera

Sobre dos lleons de pèl rinxolat, sostinguda com surant en la mar, entre filigranes de pedra d'ogiva, del rei Pere el Gran, en sóc joier preuat. Amb símbols com el meu, dipòsit d'essències nostrades, bastiren una romàntica història, per la renaixença de la pàtria adormida i encotillada. Sóc la banyera de pòrfir, color de magrana fosca, la pedra més dura, bellament ornada per rebre les reials despulles. Ah!, destí traïdor, si per fines donzelles vaig ésser esculpida, per sentir entre esquitxos, rialles, entre mullenes, pells fines, per saber-me vas de cossos vius i sublims, m'engiponares la noble, però lúgubre comesa de sepulcre reial. Entre la vida i la mort, no hi ha honor que valgui: d'ésser possible, la tria hauria estat clara. Roger de Llúria, fidel en terra i en la mar, en la guerra i en la pau, com un peix quadribarrat, jeu al peu de la nau reial, compartint la fredor de la mort llarga.