El meu pare era persona intel·ligent i molt emprenedora...


Obra:Àlbum Ferrater (p. 27-28)
Municipi:Reus
Comarca:Baix Camp

Situada al Raval de Santa Anna, en l'actual número 13, una placa indica a l'entrada que hi va viure el poeta. Era l'antic Hotel Londres, que va passar a ser propietat de l'àvia Teresa Gili. Poc després de néixer Ferrater, la família s'hi va traslladar i van ocupar els dos primers pisos. Al primer, hi havia una àmplia i assortida biblioteca i un billar; al segon, hi feien vida. En l'angle del xamfrà de la casa encara es pot veure l'anagrama de l'antic centre hoteler retocat per a confegir el dels Ferrater. Tenim diversos textos que poden ser llegits a la part exterior de l'edifici, sempre en el cas que no hi puguem accedir. El primer pertany a l'autobiografia escrita en tercera persona; el segon forma part d'una entrevista que li va fer Lluís Pascual, per a la revista del Centre de Lectura de Reus, l'any 1970; l'altre conté el record que la germana Amàlia conservava dels pares i de l'ambient familiar.

testing image

El meu pare era persona intel·ligent i molt emprenedora, però de tant en tant tenia tendència a no aprofitar el seu talent tant com l'havia d'aprofitar en el sentit convencional de prosperar i fer diners. La meva mare era intel·ligent, molt bonica, molt alta, elegant i refinada, i admirada pels tres fills; i amb bastant geni. tenia molta disciplina, molta disciplina casolana i domèstica. Prenia molta cura que tot estigués ben organitzat: les dutxes diàries, els horaris de menjar, la roba, etc. etc. Teníem servei, bastant de servei, però mai no va mancar la vigilància activa de la meva mare a fi i efecte que tot rutllés bé. [...]

El meu pare era, de tant en tant, una mica fantasiós i les dificultats que hi podia haver entre el pare i la mare, quan n'hi havia, eren generalment per aquest motiu. Una vegada es va comprar un cotxe, un Bentley, que devia ser, si no el primer, dels primers cotxes de Reus, i es veu que el va pagar més car que si hagués estat nou. Al pare li agradaven molt els cotxes i, fins i tot va guanyar algun ral·li, però es veu que amb el preu real del Bentley no s'hi va fixar.[...]

A casa sempre hi havia molta conversa. I, sobretot, la meva mare amb en Gabriel i amb en Joan hi tenia moltes converses sobre llibres i sobre tota classe de temes. Com dic, era una casa molt disciplinada i era estrany que no hi hagués tota la família a l'hora de dinar i de sopar, com que hi havia servei, podíem parlar tots sense que calgués que ningú s'aixequés per anar a buscar l'altre plat o per endreçar la cuina. A casa teníem una bona biblioteca distribuïda en habitacions a la planta baixa. Mai no ens varen prohibir de llegir res.