El primer que faig en arribar...


Obra:Bells indrets catalans (p. 159 i 160)
Municipi:Pratdip
Comarca:Baix Camp

El poble, amb cases amb dovelles, conté també com a elements d'interès dues belles torres de la muralla, una de les quals, la del Copet, amb l'arc del portal, que era utilitzada com a presó, i les ruïnes del castell, encimbellat damunt del poble on ara s'han construït els dipòsits d'aigua. Des del punt més alt on puguem ascendir podem llegir un fragment d'Històries naturals de Joan Perucho (Barcelona, 1920–2003) que narra la persecució del vampir que s'hi amaga per part de Montpalau, el protagonista de l'obra, un personatge il·lustrat de la Barcelona de finals del segle xviii. Un text de Josep Rius (el Vendrell, 1912–1946) ens facilitarà la visió d'un turista d'altre temps.

testing image

El primer que faig en arribar, es preguntar per on puc accedir al turó de roca del derruït castell, i poc després em trobo pujant les escales que afeixuguen i possibiliten l'ascensió. Des de l'alterosa proa d'aquest vaixell-vigia de l'enrunada fortalesa, i al costal de la reserva d'aigua potable que aporten les fonts veïnes i entranyables del terme, admiro embadalit els baixos i els plans inclinats de la vall de la Dòvia o Dòbia, tots ells treballats, i els més propers al fons per on davalla l'aigua, amb quadres de verdura, cols, enciams, cebes, pèsols i faves, els quals són els uns, una promesa, i els altres, una realitat alimentaria, plena de saborosos atractius. També els ametllers, ja en floració, els avellaners i les sempre verdes oliveres, destaquen, amb majestat, de la terra treballada. En una paraula: la vall és una joia per als ulls, i l'esperit.[...]

I després de donar una última mirada de recança al perdut encant muntanyenc, a les nues roques dels cims, miro i admiro el conjunt de les cases de Pratdip, les quals des d'aquest turó de roca, veig escampades i arrodonides sota l'empara d'ell i de les dues torres que encara resten en peu. Una d'elles, al costat de 1'Ajuntament i de la seva plaça, encara guarda i ennobleix una de les entrades interiors de la població. Les cases amb la grisor de les teules, de les velles i venerables llars, emplenen de serenitat i bonhomia el nostre esperit que no vacil·laria a quedar-s'hi per a poder gaudir més prolongadament d'aquesta pau i tranquil·litat de la qual estan impregnats els carrers i el mateix saludable ambient.