A quarts de dotze hem anat a Prades...


Obra:A flor d'oblit (p. 94)
Municipi:Prades
Comarca:Baix Camp

Aquesta ermita, situada a dos quilòmetres del poble, s'alça en una cinglera de 1.020 metres d'altitud, bo i aprofitant una balma on abans de la seva construcció havien viscut eremites, entre altres Bernat Boïl, fill de Prades i primer llegat apostòlic a Amèrica el 1493, que el 1484 havia volgut fundar un monestir benedictí i que morí essent abat de Cuixà. Segons la tradició la imatge de la Mare de Déu fou trobada per un pastor entre les branques d'una alzina voltada de ruscs, quan anava a cercar mel. L'edifici actual fou construït cap al 1570. La clau per accedir-hi s'ha de demanar a la parròquia. Quatre textos són de bon llegir en aquest indret, tenint a sota l'espessa boscúria que encatifa el paisatge. El primer, un poema de Josep Aladern; el segon, una breu descripció d'Antoni Rovira i Virgili; el tercer, un sonet de Rafael Vila Barnils (Arbúcies, 1907–1988) i, finalment, una anotació de dietari de Marià Manent.

testing image

9 setembre. A quarts de dotze hem anat a Prades. Hi havia algun núvol blanc, però el sol brillava forca. Hem vist Siurana al seu cim, com a la proa d'un gran vaixell, Albarca (el poble gairebé abandonat, amb cases esfondrades), Cornudella, els alzinars que hi ha poc abans d'arribar a Prades, i a la fi, la plana ampla, ben conreada, voltada de pujols, i la vila antiga i vermella.

A la tarda visitem l'ermita de 1'Abellera, posada damunt mateix del cingle que dona a la profunda valí coberta de castanyers. Al fons hi ha Capafons. Hi havia ombres de núvols, però el sol il·luminava alegrement algunes cases i el campanar. Es un indret feréstec, inoblidable. Un corb ha volat cap a les roques ben roges, estranyament corcades per l'erosió. Hem vist la pedra amb els versos de Melcior Font, trets deis goigs que escriví per a la Verge:

...Feu-nos ésser romaní
de la vostra serra blava.