L'ermita de l'Abellera


Municipi:Prades
Comarca:Baix Camp

Aquesta ermita, situada a dos quilòmetres del poble, s'alça en una cinglera de 1.020 metres d'altitud, bo i aprofitant una balma on abans de la seva construcció havien viscut eremites, entre altres Bernat Boïl, fill de Prades i primer llegat apostòlic a Amèrica el 1493, que el 1484 havia volgut fundar un monestir benedictí i que morí essent abat de Cuixà. Segons la tradició la imatge de la Mare de Déu fou trobada per un pastor entre les branques d'una alzina voltada de ruscs, quan anava a cercar mel. L'edifici actual fou construït cap al 1570. La clau per accedir-hi s'ha de demanar a la parròquia. Quatre textos són de bon llegir en aquest indret, tenint a sota l'espessa boscúria que encatifa el paisatge. El primer, un poema de Josep Aladern; el segon, una breu descripció d'Antoni Rovira i Virgili; el tercer, un sonet de Rafael Vila Barnils (Arbúcies, 1907–1988) i, finalment, una anotació de dietari de Marià Manent.

testing image

L'ermita de l'Abellera

Com rusc clavada dins la cinglera
s'alça l'ermita de l'Abellera,
sembla una rosa dins del penyal
que fa descloure la primavera
mentre verdeja el castenyeral.

Jardí de roses és la solana,
sa flaire dóna la flor boscana
on beu l'abella la dolça mel,
i la poesia que tot emana
d'aquella terra fa un tros de cel,

Un vellet cuida la vella ermita
vellet que porta en sa cara escrita
tota una vida de soledat;
en contemplar-lo, el cor palpita,
sembla una imatge d'eix lloc sagrat.

L'excursionista passa i contempla
el bosc i el cingle, el vell i el temple
i tot li queda gravat al cor,
mentre li dóna el vellet l'exemple
besant la Verge del seu amor...

Quan els anys passin i el bosc no hi siga
i el vellet mori, sa cara amiga
l'excursionista recordarà,
que el bosc i el cingle i el vell, tot lliga,
tot és l'ermita que visità.