Les xemeneies

Obra:Les veus de la terra. Poema de Benicarló (p. 44)

Indret:Far

Municipi:Benicarló

5.

Les xemeneies

Ací i allà les xemeneies

quan romp el dia trauen fum.

Fan llur respir despentinades;

és pel carbó que s'hi consum.

Són uns gegants nostàlgics, símbols

fets d'estridència i treball.

Tota la sutja que al cel llancen

és de la indústria embolcall.

Tètrics espectres que glatixen

angoixes vives de xiprers

tenen remors i aquells silencis

d'una ciutat de pàlpits vers.

Benicarló que ja va omplint-se

de xemeneies fumejants

obri les fàbriques que creixen

de cara al món, brollants, brollants...