Camí de Culla ordena portar-los l'amazona...


Obra:Seidia (p. 64-65)
Indret:Porta Nova
Municipi:Culla
Comarca:Alt Maestrat

testing image

Camí de Culla ordena portar-los l'amazona,

i puja a on són los moros, i així repta a Al-Hadrí:

«¿Açò que és? –diu- ¿Morella no és ja vostra corona?

¡Per Al·là el gran!... ¿La història dirà que jo, una dona,

deguí obrir-vos camí?».

 

Però, entretant ja assoma don Blasco, ferro en beina,

amb sa triümfant mainada, com vencedor clement;

sorprès, veu que dels moros l'alé encara no amaina;

mira allà lluny a Culla i el ferro desembeina

als seus així dient:

 

«Valents: allà veig Culla, i ací les sarraïnes

despulles, que, refent-se, mos tapen lo camí.

Allà aplegar no us mano (¡i el fill me té entre espines!),

mes lo camí escombreu-me d'aquestes gents roïnes:

demà estarem allí.»

 

Diu; i acomet als moros amb més cor i bravesa,

com pluja, que és més forta quan fa el segon ruixat;

ara té els set-cents d'Ares que ajuden sa acomesa;

«¡Pugeu fins aquells cingles -los diu- en ala estesa!»

I ell Coll avall combat.

 

De puig en puig la lluita, de vall a cingle salta,

per a on la host mora la nit abans pujà:

dubtosa és la victòria, coratge a ningú falta:

si fe als cristians anima, també als alarbs exalta

la fe en lo seu Al·là.

 

Seidia amb sos de Culla destres arquers, braveja,

i blanc de ses sagetes los caps fent de la host

cristiana, ¡és com victòria final ella cobeja!...

¡En va!, l'estrella adversa tan sols al cel dardeja,

¡que el sol del triümf s'ha post!

 

I els morellans més aire prenent, ¡ai!, l'extermini

de tota la host mora qui-sà daria fi,

si no vingués amiga la nit, i amb son domini

d'apartar-se als dos bandos fes pendre el determini

per ben opost camí.

 

I dins d'Ares s'alberguen les tropes morellanes,

a Benassal los moros repòs van a buscar;

quan d'Al-Hadrí la tropa torne a les terres planes,

a la mitat llurs mares, llurs dones o germanes

¡ai!, ¡bé hauran de p1orar!...