Desconhortats los expedicionaris...


Obra:Seidia (p. 34-35)
Indret:La Mola
Comarca:Alt Maestrat

testing image

Desconhortats los expedicionaris

i a l'infant fent cabdill de la mainada

la volta d'Ares a tot córrer prenen

de més força i auxilis en demanda.

Vindran a deslliurar lo fill d'en Blasco,

viu o mort, mes que sang los coste cara.

No tornen tots a Ares: uns se'n pugen

al Montcatil veí, gran atalaia

per a aguaitar més terra.

Una mesquita

al capoll, alça el braç de sa almenara.

Los cavallers cristians allí sorprenen

uns sarraïns, qui abstrets hi són de guaita.

Sense deixar-los lloc a resistència,

en va els pregunten noves de l'alçada

dels seus. Mirades feréstegues, rabioses,

obtenen per resposta a sa demanda.

Però els calius que veuen d'alimares,

ben clar los diuen, que la nit passada

s'han fet senyals los moros de l'envolta,

i qui-sà en armes s'han alçat tots ara.

Sona un corn... Aquells moros se'ls esmunyen

de les mans als cristians, qui, toc d'alarma

judicant lo del corn, la vista giren

al lluny... i allà ataüllen a la rambla

Carbonera, ¡gran Déu! ¡Una host mora

que puja rambla amunt com la boirada!

No volen saber més: del puig se'n fugen

i peguen dret a Ares.