Albocàsser fon plaça de cavallers del Temple.


Obra:Proses de viatge (p. 161-162)
Municipi:Albocàsser
Comarca:Alt Maestrat

testing image

Albocàsser fon plaça de cavallers del Temple. El seu gran castell tingué fama en els temps de reconquesta cristiana; allí visqueren Grans Mestres i comanadors. La població i els seus voltants, tots plens de belles alqueries en l'època mora, foren després donades pel rei En Jaume al famós Don Blasco d'Alagon, ansiós de domini, que es creia (Cid aragonés) ésser tant com el seu Rei, i no consentia en ser-ne domenyat. Feu del cavaller eren aquestes contrades: ací tenia la seua sobirania aquell majordom de Don Jaume i no molt lluny d'aquestes valls féu sortida al camí per a on portaven les riqueses amb les quals Don Jaume volgué compensar a sa repudiada esposa Leonor de Castella; ací, també, Don Blasco lluitava junt amb els moros contra el seu rei Don Jaume, per a cobrar-se els deutes que el sobirà no pagava. Per això va negar-li obediència i l'atorgà al rei moro Abu-Zeit de València, lluitant encara contra Don Jaume; que aixís eren d'expeditius i decidits aquells famosos cavallers. Després féu Don Blasco pau amb el rei Don Jaume, retornà a aquestes terres, féu la conquesta de Morella en favor del rei... I de seguida, cansat de servir a l'astut monarca, anhelant de guerra i botí, diuen que se n'anà, amb les companyies catalanes a terres de Sicília, sent capitost dels almogàvers i continuant les gestes d'incansable i mai satisfet guerrer, fins ajudar-los en la famosa conquesta de Grècia per catalans i aragonesos... Desfeta fon la lluita per navarresos de França.

¡Muntanyes d'Albocàsser, evocadores i belles! Castell, poble, masies, foren conquerits pel temible Blasco i donats després, per a que els repoblara, al cavaller català En Joan de Brusca.

Allí està, a la sortida del poble, l'antiga esglesieta de portada bizantina. Quan entreu en ella, a l'esquerra voreu (sens dubte, fora del seu lloc primitiu), arrimat a la paret el sepulcre de pedra, senzill, tosc, depositat en terra; i la seua borrosa inscripció comença aixís: "Hic fuit sepultus Joah De brusca..." Allí estigué. ¿On serà ara?...

¡Esglesieta romànica, evocadora i de primitiu aspecte! Ella ens diu que estem així mateix en els dominis de la Maestrança de Montesa, els temples de la qual encara conserven magnífiques joies d'art: retaules, escultures, ferros...

Aquesta capella d'Albocàsser, té caient de noblesa, encara més reposada pel daurat de les seues pedres. Quan ens obriren la porta, al fons aparegué en bellíssima llum d'or el magnífic retaule de tres cossos, tan ben conservat; ¡el retaule que tants personatges històrics ha vist agenollats davant d'ell!

Els titulars (sens dubte els sants dels fundadors) estan presidint aquell meravellós retaule.

A part encara surt una altra magnificència: un Jesús també bizantí, en fusta policromada, que sens dubte ha vist a Don Blasco i als seus entrar en el petit, silenciós recinte...