Erodium Celtibericum Pau (Gerani del Penyagolosa)


Comarca:Alcalatén

testing image

Erodium Celtibericum Pau (Gerani del Penyagolosa)

 

Mentre el contemple entre les pedres de la vora del camí, de l'il·lustre botànic em dius els cinc pètals blancs amb sang de porpra. Després, busquem les taques a les ungles i ens preguntem des de quins ulls els claps d'aquest misteri, en quin moment precís s'han dibuixat els fils de porpra sobre el blanc i el blanc sobre el marró enfosquit de la terra.

Caminem contra els lladrucs que vigilen el mas i parlem d'un no-res que ens entristeix.

Podrà la pedra ni cap arbre llegar un sol record? Mirem ací i allà, innocents o enfollits per la paraula. Pels volts de la pallissa, arranjada per mans destres, la llenya aguaita totes les solituds.

Ja amainen els lladrucs, que ara són bots, i festes, i un llom grisenc que acarones. Des del tossol de la Cambreta, el roig sobre els cims llunyans és més fosc que d'habitud. I jo et dic que potser som la mesura de totes les coses. Potser consentim només que l'amor vulnere els límits del nostre cau per entendre altres carícies.

Així tot és nosaltres: la brisa que pertorba el verd de la vesprada, el roig que lentament s'adorm sobre les llomes, o el llamp com un dolor que esgarra el cel i es rebel·la contra tots els silencis. Asseguts sota els pins de la cruïlla, el camí cap a la vall ens en recorda un: al cor del bosc podríem reinventar totes les paraules.

Potser som la mesura de totes les coses, potser volem que tot recorde com nosaltres recordem, i no perdem res si, entre nostàlgies i una llàgrima de consol o de penediment, som capaços de mantenir-ne les deixalles.

Formes del crit contra el temps que, ni del temps mateix, el nostre crit preserva.