Al voltant dels mesos en què s'esdevingué la fi de les hostilitats...


Obra:Els secrets de Meissen (p. 33-34)
Municipi:Alcora, l'
Comarca:Alcalatén

testing image

Al voltant dels mesos en què s'esdevingué la fi de les hostilitats, però, l'interessant cartipàs, protegit convenientment de la pols del camí i d'altres agents atmosfèrics, era transportat al calaix camuflat del seient del cotxer d'una vistosa berlina negra. Aquest carruatge lleuger i confortable concebut a Berlín per a ús de l'elector, es dirigia pel camí reial a Saragossa. Tenia l'objectiu d'arribar, al cap d'unes jornades, en una fonda discreta de les proximitats de la vila de l'Alcora, al Regne de València.

D'aquesta població era propietari natural el desé comte d'Aranda, patrici il·lustrat que gaudia d'una fortuna suficientment poderosa per a garantir, al preu que fos, que la fàbrica que hi havia fundat el seu pare el dia primer de maig de 1727 i que ell regia en l'actualitat, cogués les primeres peces de porcellana de la Corona d'Espanya. La noble manufactura de pisa de l'Alcora havia gaudit d'una gran fama entre les famílies aristocràtiques del món civilitzat. No havia de passar un sol dia, doncs, sense que la Reial Fàbrica fos admirada, a més, per coure-hi als potents forns de llenya objectes d'una  porcellana extraordinària.

Un motiu més, especulava el comte, per a continuar obtenint així la consideració i el favor d'Isabel de Farnese, duquessa de Parma i de Piacenza. Amb la vídua de Felip V, sempre que aquesta li havia concedit reial audiència a La Granja de San Ildefonso -on des del 1747 maniobrava, retirada i apartada de la cort per voluntat de la sobirana d'Espanya, Bàrbara de Bragança-, Aranda havia mantingut relacions-excel·lents. No ja només perquè el militar aragonés hagués comandat victoriosament les tropes de la corona en les campanyes de successió del regne de Polònia i de l'imperi d'Àustria, sinó pel fet que ambdós odiaven tant els jesuïtes com abans ella havia abominat la princesa d'Orsini.