El nucli antic de Cambrils...


Municipi:Cambrils
Comarca:Baix Camp

La plaça d'Espanya és el millor marc per llegir una prosa que li dedicà Roser Guasch (Masies de Sant Miquel, Banyeres del Penedès, 1969) i que tracta de la divisió que sempre ha existit entre els vileros i els mariners.

testing image

El nucli antic de Cambrils, el més antic, el que se situava dins de la muralla, és aquest: la plaça Espanya i els carrers del seu voltant. A mig matí, en un dia qualsevol, hi ha una tranquil·litat inusual. S'hi pot passejar i s'hi pot comprar sense haver de fer cues enlloc. L'estiu hi passa de puntetes. El temps, també. Sense fer estralls. Les cases del voltant de la plaça Espanya tenen porxos antics. Es veu que abans, en aquesta plaça hi havia un pedrís molt gran on els nens hi anaven a jugar i els avis s'hi asseien a passar les hores. També hi havia l'antic ajuntament i, molt a prop, la casa on va néixer i viure el cardenal Vidal i Barraquer. Antigament, al mig de la plaça hi havia dues fonts que abastaven d'aigua les cases. Les dones anaven a buscar l'aigua per a tot en aquestes fonts. Ara, en canvi, pots seure a la plaça, demanes aigua al cambrer, pagues un euro i et dóna una ampolla d'aigua de plàstic. Els avis d'aquell temps no s'ho creurien.

«Aquell temps» vol dir quan era molt clara la línia divisòria entre el Cambrils poble i el Cambrils pescador. Els «vileros» —els habitants del poble— rivalitzaven amb els mariners, els qui vivien a baix a mar. Parlem de començaments del segle XX. La via del tren sempre ha fet de punt de diferència, de territori de frontera. Els nens es tiraven pedres de banda i banda, a sota de la via. Encara avui es difícil que la gent de mar pugi cap al poble, en canvi és segur que els vileros sempre baixen a mar. ¿Què deu tenir el mar, que sempre hi hem de ser a prop?