Arribant-hi des de Castelló...


Obra:A peu per l'Alcalatén (p. 17-18)
Municipi:Alcora, l'
Comarca:Alcalatén

testing image

Arribant-hi des de Castelló, l'Alcora no es fa anunciar per cap signe sensible de canvi, per cap ermita en un turó, per cap creu de terme prop d'una bassa. L'Alcora es presenta en forma de polígon industrial.

Cal travessar una graella de carrers nous i amples que encara no tenen nom, en els quals es multipliquen els allargats edificis de la indústria dels taulellets, que és com en diuen aquí de les rajoles ceràmiques. Atrapat en aquesta vasta i planificada geometria de l'expansió alcorina, aclaparat per la racionalitat universal de l'arquitectura fabril, em sembla absurd que hagi de preguntar per Maruja la Portuguesa, un nom tan popular i bategant.

D'aquí a uns dies hauré comprès que si a l'Alcalatén encara hi ha diners per organitzar festes majors, i en els bars dels petits pobles s'engega la cafetera cada matí, i hi ha joves que ja no abandonen les cases familiars de Figueroles, de Costur, de les Useres, és perquè cada dia poden venir a l'Alcora a treballar. En aquestes fàbriques, i en d'altres dels voltants, es fan tres torns al dia. De l'Alcora surten constantment camions enormes carregats de taulellets, cap arreu del món, i algú em dirà: «Estem enrajolant tot l'Àfrica».

Cal deixar enrere aquest paisatge industrial, cal entrar en el primer carrer estret d'un poble amb aire de poble per gosar preguntar per Maria la Portuguesa.