Per tota la comarca s'havia corregut la notícia...


Obra:Llegendes alacantines (p. 20)
Municipi:Tibi
Comarca:Alcoià

testing image

Per tota la comarca s'havia corregut la notícia que en Bernat faria el darrer servei. Quan arribà el dia, emmanillat, fou conduït al pantà de Tibi. Des del pont d'accés a la presa fins a les roques que la tanquen per dalt es col·locà la multitud, ja que tots volien veure per a poder contar!

Al peu de l'assut li tragueren les manilles, confessà els seus pecats, abraçà la seua dona i es dirigí cap a la gent que allí es trobava dient-los: - Pel baptisme que vaig rebre i amb el sacrifici de ma vida que vos oferisc, el Nostre Senyor m'aculla en el seu regne. - I amb la destral en la mà s'enfilà cap al fons del túnel.

Abans d'entrar mirà la seua dona, la qual, tesa com una ballesta, li tornà la mirada i dels seus ulls prengué el seu comiat. Un murmuri aspectant recorregué la serra:

- Ha agafat la destral!

- El jutge i l'agutzil s'han col·locat en la part de l'escala!

- Ja entra!

Bernat començà a colpejar els taulons que feien de comporta. Els colps, augmentats per l'eco del passadís, ressonaven secs i tallants en l'àmbit de la serra, produïren un silenci sepulcral. Ningú no gosava murmurar. De sobte, se sentí esgarrar-se els troncs i un estrèpit de roques i fang es mesclà amb els passos de l'Enrocat que veloços intentaren la fugida.

Una tromba d'aigua argilosa, que arrossegava roques i branques del fons del pantà, agafà Bernat i amb fúria se l'emportà riu avall.

Quan les aigües es calmaren, el jutge va fer resseguir el llit del riu fins que, a la desembocadura del riu Sec, trobaren el cos desfigurat i mort d'en Bernat l'Enrocat. El darrer acte de sa vida va afavorir aquells que durant anys havia atemorit.