S'enfilà escales amunt, i, a l'arribar al replanell...


Municipi:Castalla
Comarca:Alcoià

testing image

S'enfilà escales amunt, i, a l'arribar al replanell, va percebre un murmuri, el d'una conversa en veu baixa, que sortia de la cambra dels seus pares. Del subconscient li pujà una onada tèrbola al cap; el seu cor es posà a bategar apressadament; va avançar fins a arribar prop de la porta tancada de l'habitació; sentí confusament una veu d'home; després, unes paraules d'amor, clares, dolcíssimes, pronunciades per sa mare: unes paraules que li semblaren indecoroses, terribles, brutes.

El jove Monlió notà que la terra s'esfondrava sota els seus peus; tota la sang afluí al seu cor, com si li anàs a esclatar; no podia bellugar-se. Llavors oí foscament que l'home deia:

-Quan tornarà Joan ja no podrem...

La seua tensió es traduí en un esgarip de fera ferida.

-Qui és? -cridà la veu esglaiada d'Elisa.

Joan baixà com un boig escales avall, travessà el vestíbul d'esma, com una exhalació, i sortí al carrer. Corregué carrers amunt, turó amunt, a esclatacor, quasi mancant-li l'alè, i passà per davant l'ermita, al capdamunt del poble. Allà s'acabaven les cases i seguia en ziga-zaga la rampa del calvari. S'enfilà per les penyes a la llum de la celístia, vora els precipicis quasi invisibles en la fosca, tal vegada arriscant -potser desitjant-la perdre- la seua vida jove. A l'arribar al capdamunt del turó, vora la torre principal i més ben conservada del castell, es deixà caure en terra, suat, esmaperdut, com mort.

Elisa i Estelric baixaren esglaiats a l'entrada i no veren el minyó, és clar, que ja volava poble amunt a més de dues-centes passes de la casa. No gosaren guaitar per la porta. Llavors entrava la criada, que només havia abandonat la guàrdia per uns minuts.

-Què passa, senyora?

-L'has vist? -preguntà Elisa forassenyada.

-Qui?

-El xic, el senyoret Joan -va dir calmosament Estelric.

-Valga'm Déu! –s'aclamà la fidel serventa.

-Ha vingut, Rosa, i no sé com! No sé qui l'ha dut. Però ha vingut... i ens ha sentit! -digué Elisa.

I es tapava la cara plena de llàgrimes.