El dia de Pasqua de Resurrecció, a Cassana gaudia...


Obra:Sense la terra promesa (p. 126)
Municipi:Castalla
Comarca:Alcoià

testing image

El dia de Pasqua de Resurrecció, a Cassana gaudia de molta preponderància la commemoració de la trobada de la Mare de Déu amb el seu Fill ressuscitat. Era una cerimònia bastant complexa que encloïa un gran sentit poètic. De bon matí, en la forta fresca abrilenca que s'esqueia al rompre el dia, una colla de dones piadoses feien el penós camí dels carrers que pugen, amb fort pendent, a l'enlairat ermitori que corona el poble i on té la seua habitual estança la imatge de la Mare de Déu en la seua commovedora advocació dels Dolors. Allò es deia "guanyar les albíxeres". Figuradament, pujaven a comunicar a la mare celestial (inexplicablement Ella no se n'havia assabentat, cosa que la humanitzava encara més) la resurrecció del seu Fill, que tornava a viure, sí, però una vida estranya, etèria i ja condicionada per sempre per la fosca experiència de la mort d'home que havia sofert. Arribaven per fi a l'ermitori, modesta edificació gòtica enclavada en l'altitud, voltada de precipicis, exornada d'aquelles vistes sobre les hortes pregones, sobre plans i turons, sobre tossals i pics i sobre horitzons indecisos i llunyans, que tant impressionaven els forasters. Dringava insistentment la campaneta del cimbori -un cossi lluent d'argent quasi pur segons deien-; per l'esbarrellada porta del temple, olorós de roses veres, es veien relluir els ciris, que, en l'altar major, comunicaven a la dolça imatge de Maria com una vaga mobilitat; per la gran porta, brollaven les harmonies dels càntics i començava a sorgir un alè d'encens naixent, com una boirina tenuíssima que, fora, es barrejava amb les fragàncies primitives de les matetes del timó i la camamil·la.