Quan moriren els pares, el germà Francesc Valor i Amorós es quedà a Castalla.


Municipi:Castalla
Comarca:Alcoià

testing image

Quan moriren els pares, el germà Francesc Valor i Amorós es quedà a Castalla. Es dedicà després, a part de la seua activitat de terratinent, a jugar a la Borsa, per mitjà del Banc d'Espanya, sense eixir quasi del poble. Jo ja era un adolescent llavors. Una vegada, comprà marcs quan baixaven després de la Guerra Europea i, en una depreciació, els actius funcionaris del banc li compraren una casa a Berlín i va poder evitar un desastre. Ell tenia una esplèndida biblioteca i crec que una volta ens deixà La Divina Comèdia. No es va casar i tenia una majordoma molt interessant i molt guapa. El germà major, Josep, fou notari.

En aqueixa casa es reunien molts senyors de Castalla abans d'anar a missa d'onze, els diumenges. El meu pare ens hi portava moltes vegades a aquella reunió. Xarraven i d'allí eixien, cap a l'església, tots junts molt elegants amb les seues capes. Encara portaven capa, aleshores. Dins del temple se'ls havia reservat una àmplia capella a la dreta de l'altar major, la de Sant Tomàs, quasi plena de butaques còmodes on s'asseien tots a oir el sant sacrifici. Abans, però, alguns d'ells entraven a la sagristia i deien a mossèn Cristòfol, capellà de mans molt blanques i suaus, fill d'Oliva: "Que tenim moltes coses a fer!" (Sí, pense jo ara: anar al casino "dels rics" que deia el poble). Ara bé, mossèn responia: "En un quart d'hora rese, consagre i dic l'ite missa est!" I després de murmurar algun prec menor, es passaven tota la missa contant-se les plantacions que havien fet o les que pensaven fer.